Potser ha estat aquest maig, tan calorós. Però la sensació era ben bé d'excursió de final de curs. I bé que ho podria haver estat, perquè, a la pràctica, la visita a l'Ateneu Popular Nou barris ha estat més que una sessió instructiva per als alumnes del 2n cicle d'Animació Sociocultural i Turisme. Una mena de compendi final que abastava i exemplificava en viu tots els debats del curs: què (caram) és la cultura? I l'animació sociocultural? Decoratius o transformadors? Democràcia o democratització? Públic o privat? I encara… i tot això, qui ho paga?. Doncs bé, veure el resultat de gairebé quaranta anys de "gestió ciutadana" a Nou barris és impressionant i, encara que segur que no és fàcil, és de segur un estímul a fer coses, i fer-les bé. Aquí sí que es pot parlar de desenvolupament i de cohesió social. I de la Cultura com a quarta pota del benestar, gestionada des de la corresponsabilitat. S'hi endevina una inversió de temps i d'il·lusions enorme, és clar. També molts debats -molta passió. Després, redescobrim el valor del terme "política" -de la micropolítica, de la proximitat, de l'assemblea de Nou barris. I es produeix la catarsi quan el Blai (Brauli?) que ja fa dues hores que ens acompanya, sintetitza tot l'esforç de gestió, formació i programació en una màxima que a l'institut Guillem Catà repetim sovint: "no és el què fem sinó sobretot com ho fem". Juro, juro que no estava preparat! En acabat, sota un sol que estavellava les pedres, hem tornat caminant fins a Torre Baró. El mercadillo de divendres encara aguanta, impertorbable. I mentre esperàvem un tren per tornar a Manresa en un bar fresc i proper, quasi sota les vies, m'ha semblat que el curs -aquest curs que, ara sí, ja s'acaba- havia valgut molt la pena. Ni que fos per com el fem, per com el podem fer. Aprenent i compartint descobertes. Vaja, una sort, tot plegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada