ERC Bages, importància dels equips

Avui dissabte, diversos representants de les candidatures d'ERC Bages s'han reunit en una jornada de formació a El Pont de Vilomara, amb la participació del diputat Dionís Guiteras, del president d'ERC-Bages Lluís Oliveras i, també, d'en Marc Sanglas, secretari nacional de Política Municipal. Abans de començar, però, hi ha hagut una sessió de fotos amb tots els i les alcaldables, amb ganes de quedar bé. I sí bé és cert que no tots aconseguiran l'objectiu complet, m'ha agradat veure'ls en to distès, literalment alegres. Pacients -ara sobre el pont gòtic, ara a sota- fins aconseguir una composició que emfasitzés la il·lusió que desprenien. La Maria Vilarnau, estintolada sobre una escala casolana, ha disparat la càmera a raig. S'admetien suggeriments -d'un convidat com jo o de professionals com en Domènec Òrrit, que avui interpretava el paper de futur alcalde de Castellnou. I, tot plegat, ens hi hem estat ben bé tres quarts d'hora.

La foto, doncs, a les 11 ja la teníem -la que publico ara tot just és una versió senzilla, del telèfon del Miquel Àngel Alfaro. Però, a més a més de la foto, què podíem dir? El primer titular és fàcil, una cosa així com ara "El 24M, ERC serà present al 90% dels municipis del Bages". Però no sé si les xifres impressionen gaire, encara que n'estiguem contents: des d'ERC Bages hem enllestit fins a 32 candidatures sobre el total dels 35 municipis de la comarca. Però, hi torno, no compto que sigui l'increment de quatre candidatures respecte l'any 2011 allò que millora les expectatives. Alguna vegada fins havíem arribat a les 33, no fa tants anys…

No, allò que té veritable valor és el contingut d'aquestes candidatures, això és, la suma d'un programa i unes persones: els equips que les formen. Perquè si bé és natural que un partit, qualsevol partit, persegueixi el nombre màxim de vots i candidatures, en realitat allò que convé, allò que té capacitat transformadora -i és allò que més costa!- és la confecció d'equips. I ho dic pensant en Manresa -vaig ser a la presentació de la llista el 14 d'abril al Kursaal!- o bé en Castellbell i el Vilar, el Pont de Vilomara o Santpedor: a tot arreu calen idees i fins lideratges ferms. Però allò que multiplica els resultats és trenar equips. Si hi ha equip, la comunicació arriba, les idees emergeixen, la complicitat es multiplica i els resultats -digueu-me ingenu- acostumen a acompanyar. O acompanyen molt més que quan no hi ha aquest equip, un nucli cohesionat, generós i plural. I on cadascú té un encàrrec clar!. Ara direu que aquesta recepta, al capdavall, és útil a qualsevol empresa: doncs sí, ho és, però en política -el risc de la gestió de projectes barrejada amb l'energia dels egos- esdevé absolutament im-pres-cin-di-ble. I és just dir obertament que ha estat en Lluís Oliveras qui ha sabut actuar, aquests darrers vuit anys, com el dinamitzador dels equips que ERC, arreu del Bages, necessitava. I -deixeu-m'ho dir també- no era pas cosa fàcil…

Ho acabo. El resultat és que al Bages ERC aquesta vegada ha reunit fins a 468 persones amb ganes de trebalar pel seu municipi, de treballar pel seu país, de treballar per als qui més ho necessitin. Més de la meitat són independents. I tots plegats arriben a la política com un episodi de vida, tot just com un servei a la comunitat. Els veig i encara me'n deleixo! Són el pal de paller del municipalisme d'esquerres a Catalunya. I estic convençut que seran ells la força que impulsarà el nou país que ja somiava Macià fa vuitanta anys: més just, més ric, més lliure. Diversos i plurals, capaços de trobar acords amb tots aquells amb qui compartim objectius. Absolutament compromesos en la regeneració democràtica que ens convé. Decididament partidaris de la futura República Catalana. Els veig i penso en tota la força que sumen. I ho veig clar: ens esperen dies de glòria!

A la foto no hi busqueu els candidats de Súria, Monistrol de Montserrat, Gaià o Sant Feliu Sasserra, perquè aquest dissabte no podien ser a El Pont de Vilomara de cap manera. Tampoc hi trobareu els caps de llista de Castellfollit, Rajadell o Aguilar de Sagarra: són els tres petits municipis on no hem sabut arribar. De moment!