El Parlament, contra l'homofòbia

El Parlament de Catalunya va aprovar ahir la Llei de drets de les persones LGTB, amb voluntat de garantir els seus drets i, també, incorporant un règim sancionador inèdit, que la notícia, a l'Ara jutja com "la primera llei del món que ho fa". Ho celebro, i molt: tal com vull pensar que la majoria dels nostres representants polítics són persones valentes i decidides -i aquests dies en tenim prou proves, i més que ens en vindran- també vull creure que són capaces d'arribar a acords per defensar els drets i les llibertats de totes les persones, sense exclusió. Altrament, com arribarem a un país nou si deixéssim en el trajecte col·lectius estigmatitzats o exclosos? Enhorabona a tots aquells que, ahir, van saber votar-hi a favor.

Les persones LGTB, no caldria repetir-ho, han de tenir els mateixos drets que la resta de població. I doncs, l’objectiu de la nova Llei és evitar les tradicionals situacions de discriminació o violència cap a lesbianes, gais, bisexuals i transgèneres. I això amb mesures concretes per aconseguir que les administracions públiques duguin a terme polítiques i actuacions per eliminar aquest fenomen de desigualtat. Anna Simó, des d'ERC valorava el recorregut dels quatre anys que han calgut per fer el text efectiu recollint "el dret a la igualtat de tracte, la tutela judicial i la legitimació per a la defensa del dret a la igualtat, el dret d’admissió, el dret a una protecció integral, a l’atenció i reparació, la garantia institucional i l’establiment d’un servei integral". Un trajecte llarg i del qual "no hem arribat pas al final".  També Miquel Iceta, des del PSC, va afegir-se al debat, manifestant "el fort component emocional i personal. És un pas enorme en la defensa dels drets". El to va impressionar l'articulista Sebastià Alzamora, que avui, també a l'Ara, publicava El dia que em va agradar escoltar Miquel Iceta. Del seu article en teclejo, per a la carpeta, els dos primers paràgrafs. A favor de l'amor. Contra el menyspreu o les vexacions. Per recordar:

"L'aprovació, ahir per majoria aclaparadora, de l'anomenada llei antihomofòbia al Parlament de Catalunya és una excel·lent notícia que tots hem de celebrar. No és necessari ser homosexual per alegrar-se'n; n'hi ha prou compartint un cert sentit comú i un mínim de fraternitat amb l'espècie humana, a la qual tots, en principi, pertanyem. Dic "en principi": n'hi ha que encara voldrien fer parts i quarts entre la ciutadania partir de la part més íntima de la seva vida. És el cas del PP, que va votar en contra de la llei perquè entén que la sexualitat és una qüestió que només competeix la privacitat de cadascú (i que, per tant, no ha de ser sotmesa a "intervencionismes"), i d'UDC, que va posar emperons als articles més importants i valuosos de la llei sota pretextos semblants.

L'únic que els passa als dirigents del PP i d'Unió és que els homosexuals (gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals, resumits en les sigles LGTB) els repugnen. No els poden sofrir, i no serà perquè no en tinguin dins les seves pròpies files, i a balquena. Però s'estimen més catalogar-los com un perill per a la societat, perquè professen i practiquen una mena d'amor que, des del seu punt de vista, no és "fèrtil". Els costa d'entendre que fèrtil no és necessàriament la mena d'amor que desemboca en la reproducció, sinó que és fèrtil l'amor que fa felices les persones que el viuen i el comparteixen. (…)"

Sebastià Alzamora    

La foto, de Pere Virgili, avui a l'Ara: membres del col·lectius LGTB van celebrar al Parlament l'aprovació de la nova llei.