Quatre mesos de 2014: Octubre
Ja fa deu dies que va començar octubre i, dia a dia, es descabdella amb una densitat d’esdeveniments absoluta. Al final del recorregut –no falta ni un mes!- hi ha el 9N, l’objectiu al qual ho hem fiat tot. L’èpica de setembre ara s’ha mudat en un exercici quotidià per tal de convèncer –i a cops convèncer-nos- que hi haurà consulta, que no hi ha pla “B”, que no s’hi valen ajornaments ni rebaixes. I cop a cop, -ara és l’anunci recuperat de la campanya, ara són uns dies més de coll per al vot estranger, ara la necessitat del cens en temps i forma... – anem superant obstacles. Un tros més enllà, una mica més amunt, més a la vora del cim.
Ja ens hem menjat gairebé mig més, doncs. Amb dues cimeres de govern i forces sobiranistes per certificar l’acord del primer dia i fer avançar una unitat de mínims. Aguantant, fins quan algú sembla arronsar-se: sovint la inacció o les repetides declaracions apel·lant a la legalitat o la garantia dels resultats només delaten una llastimosa manca de convicció. I és clar, llegim els diaris amb avidesa, escoltem declaracions amb atenció, com pressentint un revés indesitjable. Però, també, dia a dia, aquest octubre consolidem la posició, la millorem i fins l’ampliem. Hores d’ara, acceptaríem altra cosa que la consulta del 9N? La marea groga impulsada per Òmnium i l’ANC, els comentaris que escolto a la feina o a les botigues, els dos dissabtes que ja hem fet de giga-enquesta, amb col·laboradors de totes les edats, amb una receptivitat mai pensada... ens certifiquen que els somnis no es baraten.
I sí, haver arribat fins aquí ja està molt bé, i tant. Però, sobretot, ara ens convé d’arribar al final. Ho hem d’acabar això! Que res no ens espanti, ans el contrari: un altre esforç, una mica més. Que res no ens distregui. El 9N és possible, més que mai i només serà el primer pas –democràtic, assenyat i just- per al nou país. Plural i divers. Definitivament lliure.
Els propers dies sentirem veus i fins potser amenaces: que “no podem”, “no és legal”, “no és possible”, i fins “us ho impedirem”. Doncs nosaltres, tossuts i exigents, continuarem permanentment mobilitzats. Empenyent ara com els darrers anys, resseguint porta a porta tot el barri, tot el poble. Pintant de groc el futur. Impermeables, decidits, contents. Continuarem, sí, fins aquest 9 de novembre, dignes i sobirans. I aquell dia votarem i vencerem. No hi ha més alternativa.
Pubicat avui a ManresaInfo
La foto és feta al convent de Santpedor, i ja té vuit dies: reunió extraordinària de la comarcal d'ERC. Els neguits del molts ajuntaments del Bages davant els silencis del departament de Governació. I el compromís compartit de continuar empenyent fins la darrera hora.
Els propers dies sentirem veus i fins potser amenaces: que “no podem”, “no és legal”, “no és possible”, i fins “us ho impedirem”. Doncs nosaltres, tossuts i exigents, continuarem permanentment mobilitzats. Empenyent ara com els darrers anys, resseguint porta a porta tot el barri, tot el poble. Pintant de groc el futur. Impermeables, decidits, contents. Continuarem, sí, fins aquest 9 de novembre, dignes i sobirans. I aquell dia votarem i vencerem. No hi ha més alternativa.
Pubicat avui a ManresaInfo
La foto és feta al convent de Santpedor, i ja té vuit dies: reunió extraordinària de la comarcal d'ERC. Els neguits del molts ajuntaments del Bages davant els silencis del departament de Governació. I el compromís compartit de continuar empenyent fins la darrera hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada