Qui no coneix Noureddine El Bennadi?

El dimecres es va presentar El Pou de la gallina d'octubre. El tema -no podia fallar!- prepara el proper 9N, i ho fa acompanyat d'un reportatge dels manresans i d'altra gent del Bages a la "V" de la Diada, a Barcelona. Amb tot, d'aquest Pou em sembla especialment recomanable l'entrevista a Lourdes Perramon, una manresana al càrrec de Superiora General de la Congregació Oblata del Santíssim Redemptor, a Madrid. No us encalleu al títol: en el seu bagatge hi ha 20 anys de treball social al barri del Raval de Barcelona, com experta en dones que exerceixen la prostitució. A les quimbambes de tot plegat, al Cul del Pou hi presento Noureddine El Bennadi, un pastisser de santa Llúcia que passeja el nom de Manresa allà on va i que se sent compromès amb la ciutat. La il·lustració, documentada i elegant, de Maria Picassó. Impagable.

Noureddine El Bennadi 
L’oasi és sota la Palmera 

D’acord, no li sabíeu el nom. Però el coneixeu segur! Rere el taulell de la pastisseria La Palmera. O sota la immensa haima que planta cada any a la Fira de l’aixada o a la Mediterrània. Afable i somrient, gasta aquesta barba que el fa inconfusible. I és que en Noureddine El Bennadi –anomeneu-lo Nordín- va néixer lluny, exactament a Kasr al-Kabir, al Marroc. El pare ja era a Manresa des dels 60, i la família s’hi reuní quan ell comptava catorze anys. D’això aviat en farà tres dècades! I en Noureddine hi ha ben arrelat. Va fer de mecànic i també de forner i, quan va tenir-ne l’oportunitat, va reobrir la pastisseria Sant Ignasi –l’antiga Cucurella, al cap de les Escodines. Amb el germà i amb la família tota: l’aventura de fer nius de blat de moro, triangles d’ametlles i les roses de mel… I se’n van sortir! Venien pa i pastissos al barri, i fins arreu del país. Després van adquirir el local de santa Llúcia i hi van plantar la seva Palmera. Obrador, punt de venda i espai de trobada. Entre els arabescs de les rajoles hi podeu berenar de nassos, davant d’un te verd, fumejant. Productes naturals, elaboració artesana. Tothom hi és ben rebut: al capdavall en Noureddine és un home franc i obert, que sap on viu i que garla en català amb la mateixa naturalitat que s’eixuga les mans i us demana “què et poso?”. Vinculat a la comunitat musulmana, n’ha estat portaveu o tresorer, des de la mesquita Al-Fatah –per entendre’ns, “obertura”. Incansable, molts caps de setmana pren aquella haima que els Bennadi van fer confeccionar per la segona Fira de l’Aixada, i encara recorre mercats de Catalunya i les Espanyes. Ambaixador dolcíssim de la nostra ciutat, per tothom qui els interroga, “d’on sou?”, només té una resposta: de Manresa.