dilluns, 27 d’octubre de 2014

… i les nenes a cosir!

S'acaba aquest proper diumenge, dos de novembre, i si encara no l'heu vista féu l'esforç d'arribar-vos a l'Espai Memòries, del Museu Comarcal. "… i les nenes a cosir" és el resultat d'una tasca extraordinària, que recupera el testimoni de moltes dones de la ciutat que van viure la seva infantesa i joventut a l'entorn d'un taller de costura. El resultat, una meravellosa exposició retrospectiva sobre la costura al llarg del segle XX però -i sobretot!- un grapat d'històries que obliguen a rumiar sobre el paper de les dones al nostre entorn. Amb il·lusió o sense gaire, amb més innocència o també malícia, cada taller de modistes era també un espai de trobada i d'intercanvi entre dones. "On s'aprenia allò que no ensenyava l'escola". Confidències o aprenentatges, amb molt rosari o més aviat poquet, parlem d'unes dones no pas històriques sinó del tot properes: àvies, mares, tietes… totes van anar a aprendre de costura, totes van fer hores -a vegades, moltíssimes hores- per tal d'aprendre a cosir mentre els nois campaven pel carrer... Només algunes esdevindrien autèntiques professionals, però totes n'aprengueren tècnica i habilitat per resoldre les necessitats familiars dels fills i, és clar, del marit en aquells temps de franquisme absolut.

"… i les nenes a cosir" és el resultat d'un grup de treball que ha funcionat des de finals de l'any passat, i que es va inaugurar per la Festa Major, a finals d'agost. El conec prou: ma mare, que sense ser modista hi va participar, coneixia bé aquest món des de la seva experiència cosidora o, fins que es va casar, a l'establiment "Plisados Payás", a la plaça Fius i Palà. Doncs bé, per ella cada reunió era una festa esperada, a cavall de la nostàlgia i també la reflexió. "I tan bé que ens ho passàvem… mira que n'érem de ruques!!". Estic segur que l'una al costat de l'altra n'han sortit històries de tots colors. Per això, tot i que ara no sabria dir l'èxit de la mostra al cap de dos mesos, estic convençut que recuperar aquesta memòria col·lectiva ha estat un exercici de paciència absoluta. I també un homenatge a aquest exèrcit de dones avui definitivament extingit, que sacrificaren tantes i tantes coses per tal de fer sirgar família i país en un ambient hostil per a tota la feminitat. L'enhorabona, doncs, als comissaris de la mostra, en Francesc Comas i Marta Gozález, i encara l'Agnès Torras. El resultat és impressionant!

"...I les nenes a cosir! Modistes i cosidors a la Manresa d’abans" encara es pot veure cada dia i fins el proper diuemnge 2 de novembre de 10 a 2 del migdia i el dissabte també de 5 a 8 de la tarda.

A la foto, ma mare, Pepita Subirana, amb l'historiador Francesc Comas el dia de la inauguració. La veritat és que la dona s'ha passat la vida cosint, a més a més d'alguns altres disbarats...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada