dimecres, 9 de juliol de 2014

Política és pedagogia. Democràcia és proporció

Després de la sentència que ahir es va conèixer sobre els acusats de posar setge al Parlament de Catalunya ara fa tres anys, és evident que hi haurà polèmica. I doncs, m'està bé almenys l'abstenció d'ERC a la mesa del Parlament, entre d'altres motius perquè és cert que, tal com ho ha expressat en un comunicat, no compartim els fets ni, tampoc, hem compartit mai que els jutgi l’audiència Nacional en lloc del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I amb la sentència, des d'ERC no compartim la impunitat que desprèn, però encara menys les penes elevades de presó que demanava la fiscalia.

Sigui com sigui -el dret a la manifestació ha de ser compatible amb el funcionament de les institucions- no em puc estar de fer públic i subscriure particularment el text de la contraportada que avui dimecres ha publicat Josep Ramoneda, a l'Ara, amb el títol Obrir el joc. El primer punt, literalment, és aquest, i el retallo, conservo i difonc:

SENTIT COMÚ. Sé que la sentència de l’Audiència Nacional que absol els acusats de posar setge al Parlament català el 15 de juny del 2011 generarà polèmica en l’actual cultura de l’ordre, tan exigent amb els que alteren l’ statu quo i tan generosa amb els que el dinamiten des de dintre amb la corrupció i els abusos de poder. A mi em sembla una decisió plena de sentit comú. I celebro que els jutges interpretin l’exercici del dret de manifestació amb un criteri més ampli que alguns dirigents polítics. El pas del temps ha refredat la sobreactuació política i mediàtica de criminalització d’aquells fets. Ara l’Audiència Nacional els resol amb una bona dosi de sensatesa. Es pot discutir l’argumentari de la sentència, que en alguns moments resulta excessivament ideològica, però em sembla de bon sentit atendre el context de crisi social i les circumstàncies en què es produeixen els esdeveniments, i ponderar, en funció d’aquestes circumstàncies, l’exercici del dret d’expressió i de manifestació. Algun dia es reconeixerà el paper dels moviments socials en el manteniment de la pau ciutadana en una situació de crisi aguda.

En qualsevol cas em sembla més just absoldre aquests activistes que el despropòsit que hauria suposat condemnar-los a cinc anys tal com demanava el fiscal, o que condemnar dues noies a tres anys per tirar un pot de pintura. En realitat, bona part del problema ve de l’afició dels dirigents polítics a respondre a qualsevol fet conflictiu que se’ls posi al davant amb un enduriment del Codi Penal. Ho va fer el PSOE, i ara el PP hi troba un gust extraordinari, i no perd l’oportunitat de definir nous delictes i augmentar les penes, com si fos una pulsió convulsiva de la seva posició ideològica. La funció dels jutges és aplicar el Codi Penal amb justícia. Davant aquesta obsessió repressora del poder polític, no és estrany que alguns jutges busquin la manera d’actuar amb equitat i de no ser còmplices de la desmesura. Per mi l’escàndol no és que hagin absolt aquests manifestants, l’escàndol hauria sigut que els haguessin imposat uns quants anys de presó. La democràcia és proporció. I els abusos de poder no li escauen.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada