Assaig de victòria sota el sol

Des de Castellbell i el Vilar, disciplinadament en caravana, ahir vam afegir-nos a la festa "Votem!" que a Manresa havia organitzat el Pacte del Bages pel Dret a decidir. I va estar molt bé: un assaig perfecte de la calorada i la paciència que ens espera la propera Diada a Barcelona! El sol, sense ser sufocant, apretava de debò, i aquells arbrets neulits de la plaça de la Reforma que tanta gent ha bescantat, no donaven l'abast. Arraïmats a l'ombra, des del pic del migdia, prou escoltàvem l'exhortació d'en Vicent Sanchís a no desmobilitzar-nos, a ocupar la Diagonal el proper mes de setembre. Però siguem francs: la gent d'edat avançada o els de mena nyicris, que també en tenim, anaven sospesant a la callada les energies i els requisits que la gesta de la propera Diada reclama. Que ningú s'arronsi! Tot just cal aigua, roba fresca, sandàlies, barret i si s'escau, vano o pai-pai. Protecció solar i, posats a fer, ulleres de sol. Equipeu-vos sense manies! Al capdavall bé voldrem sobreviure a l'11-S, al 9N i els dos o tres anys que -sempre apassionants però mai del tot ràpids- els seguiran fins a la independència i la novíssima República Catalana.

Hi torno doncs: ahir vam fer un assaig solemne sota el sol. I vaig incorporar també una nova samarreta per a la col·lecció, més aviat lletjota però imprescindible per a formar la "V" -de victòria, de votar, de voluntat i, posats a dir, de vacances. ¿O no ens aniria bé, també, destinar uns dies a la reflexió serena, la lectura a la fresca i els argumentaris de batalla?  Sigui com sigui, la felicitació més sincera als organitzadors: sé que hi han patit, i que s'hi han escarrassat de debò. Felicitació també a totes les entitats que, superant temors atàvics, s'hi van afegir entusiastes. Potser per això, d'entre tots els parlaments, em vaig endur a casa l'elogi que en Lluís Llach va fer de l'associacionisme: ahir com fa quaranta anys, hi ha una xarxa ciutadana que hi és, que es compromet i que respon. I sentir-la viva, a la vora, és extraordinari. I encara un segon apunt per en Frederic Prieto, primer alcalde democràtic de Cornellà, a qui en Jordi Pesarrodona va presentar en la seva condició de "psuquero": el seu compromís ara mateix com a president del Pacte pel Dret a decidir al Baix Llobregat és un exemple clar de la trajectòria que aquest país ha fet, des dels temps en què ens calien "curas obreros" i els grisos encalçaven la més mínima dissidència. Doncs bé, amb en Fede a l'escenari, al costat d'en Màrius Massalé, d'en Pere Marfany o del Titot, al costat de l'extraordinària xerrameca d'en Pep Callau, queda clar que som un sol poble i que votarem, segur, plegats, quin volem que sigui el seu futur. La resta, el mur i la grua, les samarretes i fins la coreografia, ja són un grapat de fotos a les xarxes socials que multipliquen l'encert: l'assaig ha estat un èxit. L'11S repetim a Barcelona. I el 9N, com hi ha món, que votarem. Fins la victòria final -i suant la samarreta…  

La foto me l'han enviada via Fèisbuc i és de la Núria Alsina: es veu que hi sortim tots!