dimarts, 3 de juny de 2014

Si us truca el rei digueu que no, que gràcies

Ahir a les set ja érem a la plaça Major. I amb la gent d'ICV-EUiA i de la CUP anàvem d'acord: cadascú llegiria el seu manifest a les vuit, i així ens estalviàvem fer gaire giragonses. Els matisos, doncs, particulars. I la convocatòria oberta a tots els republicans del món. I va anar bé. O prou bé, si tenim en compte que arreu del Bages hi va haver concentracions -fossin cinquanta o cinc-cents els congregats. Tot això no acostuma a sortir a la televisió, i encara menys ahir, que va ser el dia del monarca abdicat. Però a la plaça vam organitzar una mitja circumferència amb els representants dels partits sota dels porxos, i molta gent amb tota mena de banderes -estelades, tribarrades o fins vermelles. Ricard Ribera i Lluís Cano d'ICV-EUiA van fer torns sota l'atenta mirada de la diputada Laura Masana. Després en Jordi Masdeu, de la CUP, amb tota la tropa al fons de la plaça. Per part d'ERC, en Pere Culell com a representant de l'executiva nacional i president del grup municipal va llegir, acompanyat d'en Marc Aloy i Lluís Oliveras, aquest "Manifest". El to era solemne, i com que amb ell es tancava el cicle d'intervencions, vam acabar per desplegar una pancarta feta a corre-cuita: "Ara, República Catalana". Perquè, ara que comencem el nou país, no pot ésser de cap altra manera. El text llegit va ser aquest:

L'abdicació del Rei Joan Carles I és la reacció de l'Estat espanyol davant la crisi institucional i del sistema de partits tradicional que viu la democràcia espanyola. Els anuncis de Mariano Rajoy i del propi Joan Carles I pretenen imposar una solució de continuïtat sense comptar amb l'opinió dels ciutadans. Ells busquen fer perviure una monarquia establerta pels principis del règim dictatorial franquista.
Avui l'Estat espanyol vol iniciar una segona transició política, que no modificarà la transició que els catalans ja fa 4 anys que impulsem. Una transició catalana que arrenca amb el procés de les consultes, fins la primera gran manifestació de rebuig a la sentència del tribunal constitucional, passant per l'Onze de setembre de 2012 i la Via Catalana de 2013. Avui existeix una majoria social favorable a la independència, i ha quedat clar que la pràctica totalitat de la ciutadania vol votar el futur polític i en respectaria el resultat fos quin fos.

Els catalans ja hem pres el rumb cap a la nostra pròpia via d'afirmació: la via catalana cap a la independència. Una via democràtica, pacífica i cívica que mira a Europa, i que té com a eina les urnes i la pròpia democràcia. La via del dret a decidir via que té com a finalitat fer un nou país. Volem construir la República Catalana, una nova democràcia que neixi del vot dels ciutadans.

Som demòcrates. Som partidaris que la democràcia s'imposi arreu, i conseqüentment, que els ciutadans d'arreu puguin decidir sobre les seves institucions de govern.

Som republicans. De l'abdicació del rei i del debat a l'entorn de monarquia o república, hem d'exigir la forma de govern que estigui al servei dels ciutadans. Defensem la república que iguala als ciutadans davant la llei, i que evita que l'interès públic esdevingui privilegi d'uns pocs.

Esquerra Republicana es solidaritza amb els republicans espanyols i alhora exigeix que aquests respectin i donin suport al procés català, que té com a fita el referèndum del 9N per decidir el nostre futur polític com a poble.

Som un poble. El nostre compromís i lleialtat és amb la República catalana. La república dels ciutadans lliures, iguals i sobirans que compartim una terra, una història, una llengua i una cultura catalana. Som un sol poble dins una societat diversa i cosida per l'anhel d'un futur millor per a tothom.

Posem la nostra força al servei del país, al servei del referèndum del 9N, al servei de la recuperació econòmica i la justícia social. Posem la nostra força al servei de l'estabilitat institucional del país com a eina imprescindible perquè la via catalana culmini amb èxit. Vivim moments excepcionals on tots i totes hem d'estar a l'alçada de la gran responsabilitat que ens toca viure. Comencem el nou país, ara és l'hora de la República catalana.


En acabat, en Pere Culell agafà aire i assajà tres crits de ritual: "Visca Catalunya lliure! Visca els Països Catalans! Visca la República Catalana!". I a l'entusiasme s'hi afegia l'interès: la plaça va trigar estona a buidar-se perquè ara l'un, ara l'altre, tothom feia comptes de quina maniobra no s'empescaven els espanyols. Perquè això, està clar, ens va dedicat de veres. Tant és així que avui, Oriol Junqeras, no s'ha estat d'alertar-nos sobre les imminents promeses del futur Felip VI. "Ens intentaran comprar amb una oferta que mai compliran" i encara des del twitter ha denunciat que "hi ha gent que té tanta pressa per vendre'ns que es regala abans de l'oferta". No ens enganyem ni escoltem els sospirs dels eterns defensors de la tercera via, perquè no hi ha més via que la nostra: 9N. Tenim data i tenim pregunta, i qualsevol proposta haurà de passar pel sedàs de les urnes. 

A bona hora ens arribarà el borbó amb les rebaixes! No res: que si el rei us truca a casa li dieu que "No" i llestos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada