Qui no coneix Teti Canal?

A El Pou de la gallina d'aquest mes de juny s'hi parla de periodisme i el dimecres n'hi va haver un tast al Centre Cultural del Casino. M'afanyo a dir que jo, en això, no hi plego res. I encara menys al costat del meu germà, que ha plegat de "El Jueves" -i de la seguretat econòmica que hi obtenia- per una qüestió de coherència!

No res, al Cul del pou, un altre apunt dels Qui no coneix… aquesta vegada dedicat a Teresa Canal i Monrós, Teti Canal,  La coneixeu, oi? Jo sí, i des de petit. I potser per això m'ha costat concentrar en pocs caràcters una trajectòria tan llarga, semblant i alhora diversa. Teti Canal! Avui mateix directora de "Les modistilles" a la festa dels 26 anys de la Residència d'Avis de la Sagrada Família, al barri. La recordareu segur (i encara més, amb la il·lustració de la Maria Picassó? No em direu que no és, com sempre, rodonament genial!).

Teti Canal,
una vida entre bambolines

La devoció familiar es repartia entre la Piscina i els Carlins, de manera que els fills del Tavi i la Lola ho van rebre talment una herència: l’Albert, el gran, tirà per waterpolista olímpic i encara avui viu de l’aigua. La xica, la Teresa, també es va batejar a la piscina i, per germana del Tet, passà a dir-se la Teti. Però aquesta va tirar pel teatre i s’alimentà de tota la tradició dels pares, de tants anys de Pastorets i Ventafocs, d’aquell je-je-jeremies irrepetible que només per això ja tens la planeta feta. El cas és que la Teti va formalitzar la inclinació i passà per l’Institut del Teatre, però també és veritat que molt aviat es va trobar, més que actriu, directora. I és clar que potser la recordareu pels seus bolos –teatre de Cabaret, els dimecres al Globus, l’Oli de boges i tots aquells anys del Follim-follam, que el títol no enganya: cantar i actuar, i fins gravar mitja dotzena de discos. Però la Teti servà les arrels manresanes, i a poc a poc es va trobar fent classes de teatre, i dirigint muntatges, com més grossos millor. Gairebé vint-i-cinc anys fent classe de teatre! A l’aula municipal o bé passant per tots i cadascun els instituts de secundària, i en tota mena d’iniciatives. Quants alumnes no ha tingut? Tots la tenen ben present: la Teti! I encara dirigint cinc anys la innocentada –amb aquell equip de “la bodega teatre”. O “El retaule de la Llum”, amb l’Orfeó. O aquell “Plaça reial”, dels Esclat Gospel Singers...! El cas és que és que no ha parat mai quieta. Cul de mal seient, tan aviat la podeu trobar al seu barri d’infantesa -assajant àvies a l’Ateneu la Vinyeta- com fent classes al Kursaal, just a tocar de casa seva. Fins el punt que podem dir, sense por a equivocar-nos, que la Teti s’hi ha posat ben bé a l’ombra.