dissabte, 3 de maig de 2014

Qui no coneix Montserrat Selga?

Cada any per Sant Jordi apareix El Pou de la gallina. Com que, de fet, es tracta de l'exemplar de maig, m'he esperat uns quants dies a fer pública la secció "Qui no coneix…", aquest cop dedicada a Montserrat Selga i Brunet. Qui no la coneix, oi? Jo sí, i fins em penso que força. Potser perquè vam treballar alguns anys plegats. Però sobretot perquè al seu costat fas un munt d'aprenentatges: és una dona sàvia, i els anys la n'han fet més, encara.

La il·lustració, de color contenidors, és de Maria Picassó.


Montserrat Selga,
tot s'aprofita

Segur que la coneixeu d’un lloc o altre! Atleta, escolta, ecologista, administrativa, regidora o artesana. La tercera dels sis germans Selga, un autèntic belluguet! Va créixer a l’ombra del consultori pediàtric que duia el pare, el doctor Selga, al carrer del Born, en un entorn de compromís social i fins d’austeritat. La mare ja els feia guardar envasos per dur-los a reciclar al Forn del vidre, a la Bonavista. Pura responsabilitat: calia aprofitar les coses. El món ja era –i és- prou bèstia com per llençar res!

Comença periodisme als anys setanta, amb la voluntat de canviar el món. Però al tercer curs ho deixa estar, i decideix que, si no tot el món, almenys canviaria petites realitats. Ve-t’ho aquí, l’ecologista precoç! Atleta victoriosa –amb rècords locals i nacionals en salt de tanques- aconseguirà una plaça d’administrativa a l’Ajuntament de Manresa. Però tot just s’hi està quatre anys. Agafa l’excedència i participa de la cooperativa Textures, on aprèn a filar i a tenyir, i a reciclar roba fent “jarapas”. A la mateixa dècada dels vuitanta s’incorpora al col·lectiu ecologista l’Alzina –després de passar pels “Amantes de la basura”. I a la fi opta per anar-se’n fins a Pamplona amb els Drapaires d’Emaus: “allò que la societat no vol, per als que la societat no vol”. I és que el reciclatge, al tercer sector, a més a més és reinsertiu…

Al cap dels anys es reincorporarà com administrativa, precisament a la nova unitat de Medi Ambient, a l’Ajuntament de Manresa. Carregada d’experiències, cal recordar que n’esdevindrà la regidora durant vuit anys? Li hagués estat més senzill dir que “no” a la política. Però la Montserrat té per norma preguntar-se com s’han de fer les coses i la resposta mai pot ser dir com les han de fer els altres. En acabat, amb la mateixa enteresa transita per tercera vegada el 2007 cap a la tasca d’administrativa municipal. Serena i resoluda, sempre inquieta, testimoniant el seu ecologisme de la quotidianitat a tots els àmbits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada