dijous, 8 de maig de 2014

La dèria d'enderrocar el Conservatori

Des que l'Ajuntament de Manresa va aprovar iniciar la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana que ho he seguit amb interès. De primer perquè és un procés estratègic per la ciutat. I també perquè, fa gairebé vint anys, vaig poder viure en directe tot el debat que acompanyà la darrera aprovació, el 1997. Ho he anat seguint amb interès, dic, i fins ara mateix en silenci. Al capdavall, començar a dir que el discurs del govern tots aquests mesos m'ha semblat de poc gruix, que la participació ha estat desendreçada o d'un perfil baix o que, en fi, no se sap gaire cap on camina el PGOU o els seus redactors, seria fàcil i fins podria semblar un punt demagògic. Doncs no, no en dic res, encara que em costaria poc de subscriure. No, el que jo voldria dir és que, enmig d'un clima més aviat apàtic, allò que ha generat més notícia en aquest PGOU el darrer any ha estat el possible enderroc del Teatre Conservatori. I da-li! El Tori, l'ase dels cops… almenys fins el referèndum d'aquest cap de setmana! Ho podrem resoldre? Vull creure que sí.

I és que, personalment, em desagrada profundament la proposta d'eliminar el teatre Conservatori, tot i que sé que des del 1933 -urbanisme republicà!- església i teatre quedaven afectades en previsió d'enderroc. La idea era, aleshores, fer un espai central, ampli i de voluntat higienista, a cop de sol i aire a les portes de la ciutat vella. Ho recordo vivament, plasmat en un dibuix en perspectiva de l'arquitecte municipal que decorava les oficines on de petit, als estius, acompanyava la meva àvia a cobrar la viduïtat. La nova plaça de Sant Domènec: aquell havia de ser el futur de la nova Manresa!

La planificació urbanística resistí el pas dels anys i, més enllà de la Dictadura, l'afectació al Teatre Conservatori va continuar als PGOU de 1981 i 1997. Suposava això l'enderroc? Radicalment, no. -¿o no hi vam invertir aleshores enginy i recursos el 97, 98 i 99? Tallafocs, obres de camerinos i accessos, renovació de pati de butaques a càrrec de la Fundació CaixaManresa, recuperació de les plantes superiors, creació d'un equip laboral fins aleshores inexistent, dinamització de la programació amb el Galliner… Vam aprovar el PGOU del 1997, sí, sense aixecar l'afectació però conscients que teníem un tema per resoldre, un tema prou apassionant com perquè els matisos a favor o en contra no vinguessin tant de part de partits com de persones, totes amb els seus criteris. L'equilibri ens arribà d'aquell "pelar la poma" (podríem enderrocar laterals, fer aflorar el claustre, redibuixar la lletjor de Jaume I) i alhora conservar -o almenys ajornar- qualsevol altre decisió. Em penso que l'any 2007, el Pla d'Equipaments ratificava aquest "ajornament" a l'espera d'un Pla Especial.

I heus aquí que ara fa un any es recupera el tema per fer cau i net. Es parla de permeabilitzar la trama urbana, aturar la degradació del barri antic, de vestigi de muralla a resoldre… Hom diría que l'enderroc del Tori fins ens estalviarà el mal de queixal! I no és veritat. Ara doncs, més que pelar cap poma, diguem que s'ha obert el meló… No sé ben bé si calia -amb tan pocs recursos i amb menys idees encara. Però m'ha fet content veure que cada vegada hi havia més gent disposada a respondre. A treballar per garantir el futur del Tori. I, ja que el govern de la ciutat ens crida a fer-ne un referèndum, trobo que és molt important posicionar-nos en contra del seu enderroc. El Regió7 fa setmanes que no parla d'altra cosa! Doncs vinga. A votar que "NO" aquest dissabte i diumenge. Perquè, ara mateix, ensorrar el Tori no passaria de pura atzagaiada.

I per això dono per bones les cinc raons que el col·lectiu "Conservem el Teatre Conservatori" han fet córrer i defensat els darrers mesos. Als factors intrínsecament culturals - "No ens podem permetre perdre un equipament cultural en actiu", "No estem en condicions de prescindir de la seva funció complementària com a espai escènic"- s'acompanyen de factors més o menys sentimentals: la vinculació després de 135 anys d'història o aquest rotund "No estem disposats a perdre unb patrimoni arquitectònic tant pel seu valor històric-artístic com de referent de la memòria col·lectiva". Però, francament, jo em jugaria les cartes més grosses precisament en el debat arquitectònic: "No és coherent tancar un focus d'activitat cultural en un barri que necessita recuperar el dinamisme social i l'atractiu residencial i comercial".

Si alguna cosa em sembla entendre d'urbanisme és que una ciutat no és l'espai, els carrers o les places. La ciutat és la que fem els que hi vivim! La ciutat és allò que ens passa en aquests carrers o places. Simplificar-la, esborrar-ne les traces és no només molt arriscat sinó, força sovint, un error. Coneixeu algun altre lloc que s'enderroquin teatres contemporàniament? I enderrocar-los en nom de vaguetats com ara "aclarir l'espai del centre de Manresa" o bé "millorar la relació" (sic) entre el Centre Històric i el Passeig. Potser sona bé. Però això no ho faran pas les pedres, això només ho podem fer les persones.

Al capdavall, si desapareix el Tori, desapareix una part del nostre paisatge sense que quedi gens clar què en surt a canvi. -O sí: una plaça per omplir, primer amb més botigues, després amb nous espais culturals, ara mateix amb un punt d'informació ignasiana. Francament, ara com abans, jo hi veig només una plaça desproporcionada, d'un colossalisme inútil que difícilment ens apropiarem. Què diu que hi farem? I qui ho farà? I cada quan?

Acabo: fa anys que conec aquesta pulsió local que és enderrocar el teatre Conservatori. Qui sap si no és una frustració de la nostra adolescència democràtica, del segle passat. Sigui com sigui, resolguem el tema d'una vegada. I fins considerant que la consulta d'aquest diumenge ha estat formulada unilateralment pel govern de la ciutat, que es basa en una pregunta confusa i que, a darrera hora, encara hi ha qui s'entesta a condicionar la resposat amb argumemts d'economia recreativa ("és car i no ens ho podem permetre!") jo animo tothom a fer l'esforç de votar. A votar "NO". A manifestar sense embuts la conveniència d'impedir l'enderroc del teatre Conservatori. Tot el contrari: després de vuitanta anys, votem "NO". I amb aquest "NO" desafectem-ne el futur i fem-ne el focus cultural -de difusió, de producció i de creació!- que la ciutat necessita just a la porta del seu nucli històric.

La foto, de la web del col·lectiu "Conservem el Conservatori".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada