dilluns, 31 de març de 2014

Tardà, Guiteras, un tomb pel Bages

Divendres amb Dioinis Guiteras o dissabte amb Joan Tardà, aquest cap de setmana he resseguit la campanya d'ERC "Votar és democràcia". Dels retalls i alguns records n'he sargit un text pel butlletí digital d'ERC-Bages. Un butlletí que, vejats miracle!, des del desembre de 2012 fa setze mesos que es publica ininterrompudament. És clar que la cosa no tindria cap mèrit si no fos que, al darrera, hi ha un autèntic estat de campanya permanent. I és que Esquerra, al Bages i a Manresa, com arreu del país, és ben viva. I sap -tots ho sabem!- que aquest 2014 és l'any de la més gran mobilització social. Per explicar el nou país que farem, i per compartir un esforç generós envers les futures generacions de catalans. De tots plegats, és clar. Tots per un #noupaís !

Tarda, Guiteras, un tomb pel Bages

Aquest cap de setmana ERC-Bages ha continuat avançant intensivament en la seva campanya “Votar és democràcia”, i això amb dos ponents de primera: el diputat al Parlament de Catalunya i alcalde de Moià, Dionís Guiteras (divendres a Castellbell i el Vilar, dissabte a Avinyó) i el diputat a les Corts espanyoles, Joan Tardà (dissabte tarda a El Pont de Vilomara i, encara, al vespre a Sant Salvador de Guardiola). I a tot arreu s’han omplert les sales (des de les 36 persones de Castellbell a la setantena llarga a Sant Salvador de Guardiola) totes amb la voluntat d’esbandir dubtes sobre el procés. Un debat que s’escampa serenament, sumant complicitats arreu: de fet, la campanya d’ERC ja ha fet més de 450 actes arreu del país en poques setmanes, i conserva com a primer objectiu que el proper 9N guanyi la democràcia davant aquells que ara mateix la neguen.

Divendres va començar Dionís Guiteras a Castellbell i el Vilar, un discurs fonamentat amb els “per què” de la independència, i especificant amb detall el full de ruta previst. Que no és cap altre que el d’arribar a votar el 9 de novembre!. “Un procés net, transparent, democràtic i sobretot pacífic”, que doni garanties i fins obtingui el reconeixement dels altres estats. La perspectiva? L’oportunitat de fer un nou país, i l’oportunitat de fer-lo segons un nou model. Una hora i mitja, amb debat inclòs i, finalment, pa amb tomàquet a peu dret.

El dissabte, Joan Tardà, amb la seva proverbial vehemència, va començar a les 6, al Pont de Vilomara (dues hores ajustades: a dos quarts de nou repetia a Sant Salvador). Tardà va acusar sense embuts el PP de portar-nos a una pèrdua de drets socials i una re-centralització de poder que ens situa gairebé quaranta anys enrere. I per això jutja el procés que estem duent a terme la societat catalana i la seva classe política com “una oportunitat il·lusionant què, malauradament, no disposa l'esquerra espanyola”. L'error del govern espanyol és haver pensat que tot el moviment en defensa del dret de decidir és fruit d'una paranoia del President Mas, i no adonar-se que “la societat civil està mobilitzada i ha provocat també un desplaçament de la classe política. No s'han adonat encara que darrera en Mas hi ha tot un moviment ciutadà que l'avala”.

Al capdavall, Tardà s’embala i, més enllà del “Votar és democràcia” posiciona ERC l’endemà del 9N. “Treballem per la futura República Catalana!” i convida a tothom a afegir-s’hi per construir un país diferent, amb democràcia directa i un combat a mort de la corrupció. “Un país on el poder polític no quedi sotmès al poder del capital”. Aplaudiments sentits ni que sigui poques hores abans que CiU i PSC recuperin la sòciovergència per aprovar la reducció d’impostos al joc (del 55 al 10%!) talment fa poques setmanes acordaren la privatització de la publicitat de TV3 a favor del Grupo Godó. No cal dir res més…

Si més no, la confiança que han despertat Tarda i Guiteras entre els assistents d’aquests quatre actes s'ha traduït en noves butlletes d'amics i simpatitzants d'ERC, i una complicitat més ferma encara en fer avançar la construcció d’un nou país: d’aquell 30% de ciutadans que “s’ho estan rumiant”, n’havíem retallat uns quants més.

A la foto, Joan Tardà a El Pont de Vilomara. Tinc debilitat per aquest homenot, de dimensions i vèrbola inesgotables. I enmig del procés subtilíssim que estem bastint, el seu discurs inequívocament d'esquerres dóna confiança al projecte: per qui treballem. Amb qui comptem. A qui ens devem. Sempre paga la pena escoltar-lo!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada