Va ser Alfred Rodríguez Picó qui l'altre dia va presentar, a "Meteodansa", una peça de Khatxaturian. La dansa d'
Ayesha. Forma part de
Gayane, un ballet en quatre actes famós especialment per la seva
Dansa del sabre. El seu compositor, Aram Khatxaturian passa per ser un dels grans simfonistes russos del XX i el llibret de
Gayane és exemplar. Concebut entre 1941 i 1942, tracta d'una dona armènia jove, responsable d'un
kolkhoz a la URSS, que es debat entre les seves conviccions i els seus sentiments, quan descobreix la traïció patriòtica del seu marit. Tot molt oficialment soviètic -guanyen les conviccions, tu diràs! Però la història prova de refregir una mena d'himne dels pobles que -ai las!- és d'un romanticisme candorós. Amb Ucraïna en crisi, i tots els conflictes caucàsics encara vius, quan als anys quaranta Stalin redissenyava maldestre els mapes i deportava pobles sencers, Khatxaturian enfilava a
Gayane una proposta singular: la música més culta amb arrels populars del folklore armeni. I tots -kurds, armenis, georgians- refosos pacíficament en un ideal. I és que l'home, tot i nascut a Tbilisi -Geòrgia- era fill de pares armenis. Armènia, el Càucas, la primavera al
kolkhoz: semblava un somni. Com aquestes noies d'Andrei Milnikov, de 1950,
Els camps en pau. I de fons, la música de
Gayane i, ai!, aquest desig de viure i de ballar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada