dimecres, 12 de març de 2014

Molt més que un paper d'embolicar

Se'l va trobar el meu germà per casa i me'l va fer arribar digitalitzat. És un bon tros del paper d'embolicar, d'aquell que feien servir a la llibreria Símbol, de Manresa. Hi penso i m'hi trobo a dintre. Triant i remenant, comprant sempre molt menys del que volia. Però meravellat de totes les col·leccions. Dels tants llibres. De totes les -poques- novetats en català. Hi vam comprar Tintins i Astèrixs. Però també molts Pedrolos de la col·lecció "el Balancí".  Les gangues d'Alianza editorial -totes les portades diferents! La història de la Literatura Catalana amb el primer sou de divuit anys. O aquell entrar, triar i passar per caixa per recollir l'albarà i esperar que facturessin la novel·l al meu pare, al cap de mes. "Ja has demanat almenys que t'ho arreglessin?". Arreglar-t'ho volia dir un 10% de descompte, i ja es veu que valia la pena. Conservo l'albarà de Josafat, a la col·leció el Cangur: 90 pessetes de 1979. No sé si abans o després de l'arreglo. En qualsevol cas, vaig veure créixer i fins morir el Símbol, que ho fou tothora de catalanitat i de resistència. Però jo a la fi també anava a d'altres llibreries -la Parcir s'ensenyorí de la ciutat com d'altre temps ho havia fet Xipell. És llei de vida. Al capdavall m'agrada recuperar aquest tros de paper que el Manel m'ensenya, perquè és com tornar a circular entre aquells prestatges -o al recambró del fons, o les escales que als primers anys menaven a una voluntariosa sala d'exposicions. Ara, tot plegat, al mateix local s'hi serveixen crêpes, i em sap una mica de greu. Això i veure tantes botigues com tanquen del meu paisatge d'infant, com si perdés -a poc a poc- els fils que amb tanta força m'hi subjectaven.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada