El meu Guillem Catà (Cròniques de l'Institut 2)

Dimecres va ser el dia de portes obertes per als futurs alumnes d'ESO a l'institut Guillem Catà. Com a molts d'altres centres del país, es tractava d'atendre famílies que es plantegen el seu pas des de la primària, amb tots els dubtes i fins i tot temors que el pas comporta. Perquè ja saben que ni tots els centre són iguals ni funcionen de la mateixa manera. Però, a la pràctica, no acostuma a venir gaire gent ni, encara menys, els que ho fan s'interessen per un possible projecte educatiu de centre. En la tria hi pesa molt més la proximitat i, a tot estirar, descobrir unes instal·lacions passablement en ordre. Per això la direcció fa plantar quatre pensaments al vestíbul i demana a la reunió de tutors un esforç suplementari en la neteja d'aules. Es pengen algunes fotos de les activitats extraordinàries i s'endrecen especialment laboratoris i aules d'informàtica. Al capdavall, no cal patir més del compte: les estadístiques preveuen una demanda alta, atesa la corba demogràfica que buida els P3 i reclama més aules d'ESO…

En l'imaginari dels pares hi planen, també, els tòpics. Com ara la diversitat del nostre centre. Hom diu que al Gillem Catà hi ha de tot. I jo hi afegiria que sortosament, si no fos que avui la diversitat no sempre es valora. Precisament a l'entorn del darrer informe PISA, la consellera Rigau atribuïa l'estancament dels resultats a "les diferències socioeconòmiques i culturals de l'alumnat i a la forta presència d'immigrants" (Ara 04/12/2013). Una relliscada? Jo estic convençut que un institut pot aconseguir els millors resultats -i tots els objectius que es proposi- si s'organitza, també, des d'aquesta diversitat que fa compartir als nois i noies el procés d'aprenentatge. Parlo d'un institut que vagi més enllà del culte a l'excel·lència en els continguts. Que valora els aprenentatges i l'evolució de cadascun dels seus membres. 

En qualsevol cas, em temo que el pes de les retallades pot explicar millor el malestar de l'educació i fins i tot aquell "estancament" PISA: la reducció del 13% del pressupost d'Ensenyament els darrers tres anys, la disminució de beques o els retards en les substitucions del pofessorat, ¿no és evident que han d'afectar tot el sistema educatiu? Això i l'increment d'hores lectives o l'increment d'alumnes per grup, són factors que no afavoreixen de cap manera uns centres inclusius. I que es troben a faltar, en un projecte que es vol de cohesió social. 

Sigui com sigui, cal esbandir els tòpics. També al Guillem Catà. I per això, res millor que els resultats de l'enquesta sociolingüística que vam fer l'estiu passat. Complementant aquella primera crònica del Catà. Diversos, sí, però vestits de dimonis als Pastorets ¿oi que són tots iguals?. 

Enquesta sociolingüística – Juny de 2013

Per tal de dotar d’indicadors rigorosos el Projecte Lingüístic de Centre (PLC) la primera setmana de juny de 2013 vam passar una enquesta de 15 preguntes als alumnes d’ESO i també als de 1r de BTX. De fet, es tracta de la canalla que tenim aquest curs. En selecciono 6 blocs de respostes per esbandir aquella llegenda que fa del Catà l'institut dels immigrants. Es, això sí, un institut divers com el barri que l'acull. El del meu barri.

MOSTRA

-Vam recollir un total de 244 enquestes (43% nois, 57% noies) d'on obtenim que dos terços van néixer a Catalunya (65% dels alumnes). Un 35% (85 alumnes) ho va fer a fora.

-D’aquests 85 alumnes nouvinguts, 36 fa més de 10 anys que van venir (42,35%); 36 fa entre 5 i 10 anys que van venir (42,35%) i 13 fa menys de 5 anys que van venir (15,30%). Una visió general de l’Institut, doncs, indica que el 5,32% dels nostres alumnes d’ESO i BTX han arribat fa menys de cinc anys a Catalunya. Però que dos terços del total hi han nascut.

LLENGUA DELS PARES
-22 alumnes manifesten que tots dos progenitors parlen català (9,01%)
-128 alumnes, que tots dos parlen castellà (52,45%)
-28 alumnes, que l’un parla en català i l’altre en castellà (11,47%)
-38 alumnes, que tots dos parlen àrab (15,57%)
-8 alumnes, que tots dos parlen amazigh (3,27%)
-6 alumnes, que tots dos parlen en xinès (2,45%)
-4 alumnes, que tots dos parlen en romanès (1,64%)
-3 alumnes, que tots dos parlen polonès (1,23%)
-5 alumnes manifesten encara d’altres llengües o combinacions, i n’hi ha 2 que deixen l’apartat en blanc.

-Contra alguns tòpics, a més d’un 20% de les nostres famílies a casa s’hi parla català (9,01% tots dos progenitors +11,47% un d’ells). Indiscutiblement el castellà és la llengua majoritària a les famílies del centre (52,45% tots dos progenitors + 11,47% un d’ells: ratlla el 64%), que incorpora el nous immigrants centre i sud-americans.

-El col·lectiu de tradició magribina utilitza majoritàriament l’àrab (15,57%) però també molt notablement l’amazigh (3,27%).

-Tota la varietat lingüística restant no arriba al 8% de l’alumnat (xinès, romanès, polonès i, també, urdú, fula, nepalí, anglès...)

PARLAR AMB ELS AMICS
-En l’activitat informal, tal i com era previsible, el castellà és la llengua primera. Val a dir, però, que d’una banda els resultats tenen aspectes calcats a la llengua familiar, amb els pares. I de l’altra que en l’ús indistint de català i castellà, semblen trobar-s’hi la majoria dels nouvinguts (i, doncs, no pas exclusivament en el “gairebé sempre en castellà”).

-Gairebé sempre en català: 9,01% (22 resp.)
-Gairebé sempre en castellà: 52,45% (128 resp.)
-En català i castellà, indistintament: 32,96% (78 resp.)
-Altres: 1,63% (7 respostes: 4 àrab, 2 xinès i 1 polonès)
-6 respostes en blanc: 2,44%

VEUS TV EN CATALÀ?

D’entre cinc possibilitats, que anaven des del “mai” fins al “generalment cada dia” i també “cada dia més d’una hora” podem deduir que una tercera part dels nostres alumnes són impermeables als canals de la corporació catalana de radio televisió (33%) i, a l’altra banda, un 21,71 veuen cada dia canals catalans amb més o menys intensitat.

-Mai: 33,60%
-Almenys un cop al mes: 20,90%
-Almenys un cop a la setmana: 19,6%
-Generalment cada dia: 17,21%
-Cada dia, més d’una hora: 4,50%
-5 respostes en blanc: 2% 

A la següent pregunta, però, el canal preferir dels alumnes determina l'opció lingüística: un 82,78% (202) opten pel castellà!

ESCOLTES RÀDIO EN CATALÀ?
Tot i l’existència de ràdio-fórmules musicals en català molt valorades a la ràdio pels nostres adolescents més diversos, sembla que l’enquesta indica aquí un major distanciament respecte la llengua catalana

-Mai: 46,31% (113)
-Almenys un cop al mes: 11,06% (27)
-Almenys un cop a la setmana: 15,98% (39)
-Generalment cada dia: 14,75% (36)
-Cada dia, més d’una hora: 9,42 (23)
+ 5 respostes en blanc: 2%

 LA LLENGUA DE LECTURA
-Més enllà del material del centre, quan els nostres nois i noies llegeixen llibres, diaris o revistes ho fan també sobretot en castellà o, en el millor record, en ambdues llengües. Excepcionalment, i sense cap mena de recança, fins a 30 enquestats manifesten tranquil·lament que “mai” llegeixen res.

-Més en català: 14,75% (36)
-Més en castellà: 39,75% (97)
-En català i castellà: 29,09% (71)
-D’altres: 1,63% (4) Especificats: 2 xinès, 1 polonès i 1 anglès.
+ 6 respostes en blanc (2,44%).

ADREÇAR-SE A UN DESCONEGUT
-La darrera pregunta permetia pensar en el paper de la llengua catalana com a eina d’inclusió social, quan advertim que malgrat la diversitat dels orígens, fins a 80 estudiants manifesten que quan s’han adreçar a un desconegut ho fan en català.

-M’hi adreço en català: 32,78% (80)
-M’hi adreço en castellà 60,24% (147)
-D’altres (sense concreció) 4,51% (11)