dimecres, 19 de març de 2014

Enquestes i editorials: dos anys de l'ANC

D'ahir, retallat de l'ARA: un 60% dels catalans estan a favor de la independència, segons els resultats de l'enquesta Òmnibus publicats pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). L'enquesta es va fer a 1.600 persones entre el 4 i el 17 de desembre passat, en la fase de negociació i anunci de data i pregunta de la consulta prevista per al 9N. Em semblen unes xifres que permeten tot just una satisfacció moderada -de seguida la pregunta: com hauríem d'arribar a aquest 40% que encara no està a favor de la independència?. Però allò que em referma en la línia empresa és que el mateix sondeig també apunta que un 87% dels ciutadans acatarà el resultat de la consulta, sigui quin sigui. Confiança, doncs, i perseverança.

I és que 3 de cada 4 catalans creu que el tracte que el govern espanyol ens dóna és bastant o totalment insatisfactori i, el mateix percentatge –73,93%–, considera que el referèndum és la millor via per decidir el futur de Catalunya. A tots els que s'ho miren d'una altra manera puc entendre el seu neguit. Hi ha nervis i el calendari s'esgota. Però cal estar amatents: des de la banda unionista l'estratègia de la por es multiplica. I llegir les editorials de l'ABC o El País, que s'han fet cosines germanes per demanar la il·legalització de l'Assemblea Nacional Catalana (!) és, pel cap baix, un mal auguri. 

Un auguri que jo entenc com el millor dels reconeixements. La tasca feta aquests dos anys per l'ANC és enorme i valuosissíma. Sense el seu paper aglutinador se'm fa impensable ser on som. I el seu treball és el que explica aquest 87% de ciutadans disposats a acceptar uns resultats democràtics, agradi o no agradi. Per tota la resta, allò que intuïem esdevé tristament cert: no ens ho posaran gens fàcil. Fermesa, doncs, i anar sumant. 

La foto és del dissabte 11 de gener, a Manresa, vora els cinemes Bages. La parada de l'ANC -Un vot per la independència- forma part d'una nova campanya de dinamització i sensibilització per la Independència. Adreçada a tothom, amb arguments i amb il·lusió. Una feinada extraordinària. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada