Qui no coneix Fina Barroso?

El dimecres es va presentar el número de gener de El Pou de la gallina. Hi publico un altre "Qui no coneix..." aquesta vegada dedicat a Fina Barroso, una activista social des del moviments de pares i mares a l'educació pública. Ara, amb la canalla gran, després de vint-i-tres anys de batalles s'ha concentrat al seu ofici de protèsica dental. Però qualsevol dia torna a l'arena: és una lleona i, si cal, queixala.

Fina Barroso
D'aquí no me'n mouran!


L’any setanta-cinc va arribar d’Extremadura amb disset anyets tendres, seguint l’estela femenina de l’àvia, de la tieta i fins d’una germana. I ja la tenim a Manresa, tot un caràcter: Fina Barroso!. Treballant a cal Cucurella, i després rere els telers de la Fàbrica Nova. I estudiant, estudiant sempre, que per això es va fixar en un mestre només arribar a la ciutat i ja no el va deixar anar ni que plogués aigua calenta! La Fina Barroso és la prova vivent que aquest és un país de prodigis i oportunitats però, i això també, on a vegades cal ensenyar les dents. Per això, treballadora, muller i mare, aviat es va embolicar amb el moviment de les Ampes de Manresa. La recordeu ara? Des de la Flama i, després, des del Guillem Catà, van ser vint-i-tres anys de participació educativa en defensa de l’escola pública. Aviat és dit! Des de la Fapaes, al Consell Municipal Escolar o –batalladora com poques- impulsant aquella extinta CODEP... quantes bregues i batalles! Ara, amb la canalla gran, la Fina es concentra en les pròtesis dentals –en fa, en repara o si convé n’amplia, tot a mida. I, fidelitat a prova de bomba, des del primer dia que és a la Clínica dental de la Sagrada Família. I per tot, tan a punt com quan va arribar: generosa i alegre, incansable. Però, que us ho digui el Jordi Griera, fent-se valdre! Perquè a vegades s’han d’ensenyar les dents i, si no n’hi hagués prou... els queixals i tot. “¡Vaya que no!”.

El senyor Ramon

Publicat a El Pou de la gallina, de gener de 2013. Il·lusració de Maria Picassó.