"No sembla que les lleis pensin en com són els adolescents que són a les aules. Donen per descomptat que allò que decreten serà assumit, serà possible ensenyar-ho i passarà a formar part de la seva vida. Comencen per considerar com a veritat inamovible que han d'anar a l'escola i que no cal tenir raons per estudiar. Però res més lluny de la realitat. Fa temps que el primer repte educatiu per seguir escolaritzant positivament un adolescent de 15 anys -enamorat o cansat- és poder contestar a la pregunta: "I jo per què he de venir a l'institut?" Fa temps que les velles respostes no serveixen i no val la pena repetir allò que "És la teva obligació", ni "Estudiar serveix per tenir una bona feina", etcètera. (...) Haurem de trobar respostes pertinents i coherents i interrogar-nos sobre la validesa d'algunes de les nostres pretensions educatives. L'etern debat del currículum ha de començar per assumir una flexibilitat i diversitat que permeti posar junts el saber, els adolescents i el coneixement del món que els envolta, que permeti educar i aprendre i no sigui continuar instruint per oblidar".
Instruir per oblidar! Inevitablement penso en totes les vegades que els meus alumnes han escoltat i fins provat de memoritzar les normes d'accentuació. És només un exemple. Però, en quin moment alguns decideixen aprendre-ho? D'on surt el click? Aprendre no es fa per obligació ni (tinc enquestes inicials entendridores!) "per llaurar-me un futur". Abans cal saber què hi fem aquí. I no és fàcil.... En fi, com recordant que el curs és a punt de reprendre's, ahir Jaume Funes publicava la segona columna a l'Ara criatures (6 de gener), encara sota la qüestió I jo, per què he d'anar a l'institut?. Li ho agraeixo molt, i encara més quan ens proposa situar-nos davant l'adolescent proveïts de raons com aquestes deu que copio:
-Pot ser molt avorrit fer el contrari. Si no vas a l'institut què faràs?
-La teva vida està plena de dubtes i hauria d'estar plena de curiositats i interrogants.
-Trobar respostes dóna plaer. Saps que no mola ser ignorant.
-És possible que vulguis ser com diuen les revistes o actuar com et diuen els que manen, però potser t'estimes més aprendre a pensar.
-Si vols que t'escoltin i t'entenguin, hauràs de saber escriure millor, també al WhatsApp i a una web, per enamorar, per buscar feina, per ser reconegut. Necessites saber parlar, ordenar les idees i saber expressar-les.
-Abans que tu han passat coses al món, unes altres persones han investigat, actuat, escrit i tenen altres punts de vista interessants, altres experiències, que cal conèixer.
-Si quan s'acabi l'escola saps més és possible que t'explotin menys. Si saps més tindràs interès a saber encara més. Com que vius i viuràs en una societat canviant, podràs trobar-t'hi millor si pots seguir aprenent.
-No tots, però una part del professorat són gent sàvia, que poden ajudar-te a descobrir, a saber si allò que diu la Viquipèdia és cert. Potser trobaràs profes disposats a escoltar-te, accessibles a les teves preocupacions.
-Anar a l'institut també serveix perquè et donin un títol que et permetrà seguir estudiant sense que t'arraconin.
-Una última raó. Serveix perquè els teus pares estiguin tranquils sabent que no estàs al carrer o al llit i així et deixin en pau una estona.
Entesos, només és una llista per adolescents. Però ningú em negarà que aviat s'hi ensumen els nostres alumnes! Al capdavall, Jaume Funes ens anima a pensar noves raons, tot oblidant el discurs oficial del ministre o la consellera. I jo -passeu-me la impertinència- encara animaria tots aquells profes que potser també demà es demanaran a primera hora -o bé ara mateix, abans d'anar a dormir- què caram hi fan en aquell centre. Doncs bé, els animaria a reprendre el curs vivament interessats per tot allò que passi o facin passar a l'institut. Per tal que cap dels nostres alumnes ens pugui dir en el futur: no m'interessava res del que m'ensenyàveu!.
La foto, de fa un mes al Catà. Música, dansa i literatura en una sola sessió!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada