El cas és que aquest vespre ha tornat, en una gira que porta per tot el país, a explicar-nos amb detall el pacte de transició nacional i estabilitat pressupostària signat amb CiU. I explica també quines conseqüències té o tindrà. Com ara aquest mateix dimecres 23 de gener, amb la proclamació solemne de la nostra sobirania al Parlament de Catalunya. I bé, la secretària general ha omplert el "D'arrel" amb més de seixanta persones entre representants municipals i de les diverses seccions locals del Bages. Marta Rovira explica aleshores la història que va des del resultat de 25-N fins la corresponsabilitat que ERC assumeix amb CiU, “i que de cap manera és un xec en blanc”. Al contrari, és l’empenta que ens porta a negociar amb CiU tres comissions (institucional, grup de consulta i economia i finances) per tal d’avançar cap a plena sobirania de Catalunya. Un acord amb clàusules que ens permeten discrepar i, alhora, un acord que incorpora una pauta de seguiment per tal de vetllar o compartir aquelles decisions que el full de ruta pactat estableix.
Els detalls són coneguts perquè s'han volgut fer en clau de transparència, per a tots els ciutadans que els vulguin conèixer –els acords sobre polítiques socials o els acords econòmics que han recuperat algunes figures impositives o n’han incorporat de noves. I la denúncia implacable de l’ofec a què ens aboca el govern espanyol. Perquè a ningú se li escapa que, al costat del full de ruta per la sobirania, cal preveure prioritàriament una hisenda pròpia. Gairebé amb urgència: cal comptar fins i tot en un possible avançament de la consulta....
I tot i la humilitat, Marta Rovira se sent també segura: “Els d’ERC portem avantatge jurídic, de relat, i fins de tots els escenaris que ja fa temps que ens anem plantejant”. Una bona musculatura per un procés que no sempre serà plàcid. Al contrari: “Hem de començar a explicar que això tindrà costos, i nosaltres en serem corresponsables”. Ningú va dir que seria fàcil, però tothom pensa que finalment és possible. Al torn de preguntes, ningú oblida el paper de l’ANC, d’Òmnium, o el de tantes i tantes organitzacions que han fet d'aquest darrer any sigui un període inoblidable. “Però des d’ERC hem de continuar sent forts, i ser-ho generosament, en clau de país”. El vespre s’ha acabat després de més de dues hores apassionants, de discurs i d’interrogants. Però amb el punt d’entusiasme per continuar preparant-nos, dotar-nos d’arguments, i anar a convèncer. “Hem de ser els altaveus d’aquest procés”, diu Marta Rovira. Altaveu i crossa. Al capdavall, Lluís Oliveras, president comarcal, tanca l’acte reclamant el nivell d’activisme dels darrers mesos: “La feina tot just ara comença. I en tindrem més que mai!” Doncs ja ens podem arromangar: el moment és històric i no sembla que arribi l’hora de reposar. Tot el contrari! Que per això un dia, els d’ERC vam dir que volíem fer feina, que "volíem construir confiança des d'una posició cooperativa, oberta, capaç de reconèixer l'entorn i disposada a compartir l'acció política". Des del Bages, ara com abans, hi continuarem abocant tots els esforços sota el somni d'un país lliure i més just. Que, ara sí, comencem a tenir a tocar...
A la foto, Lluís Olivras, president comarcal d'ERC, amb Marta Rovira i un flamant Dionís Guiteras, diputat d'ERC per la Catalunya central.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada