diumenge, 20 de gener de 2013

28 professors del Catà, un dissabte

A l'Institut Guillem Catà, de Manresa, ahir no va ser un dissabte qualsevol. I això perquè, de bon matí, ens vam reunir fins un terç dels professors del centre per reflexionar plegats sobre "els canvis que s’estan produint a la nostra societat, aquells que sovint fan que el nostre treball a l’aula no sigui suficient per aconseguir els objectius que ens proposem". Tot just un grup de professors que ens havíem auto-convocat per mirar de pensar-hi junts, i per intentar trobar algunes idees o propostes que ens ajudessin a millorar. I va funcionar.

Ho dic, abans que res, perquè ens calen exemples positius. I aquest n'és un d'aquells que, a priori, podia semblar descabellat: no n'estem prou tips de l'institut, que hi haguem d'anar un dissabte? El cas és que vam destinar lliurement les hores d'un matí per rumiar com avançar en la millora real de la qualitat de l’educació dels nostres alumnes, en la millora de la imatge del centre, en la millora del seu funcionament. I sempre de manera tranquil·la, positiva, reflexiva i... participativa. Seguint l'esquema de la piràmide invertida que algú reclamava: treball de base, encara més ara que el centre passarà per la reelecció de la seva directora. Bé cal comptar que algunes d'aquestes idees puguin ser-li útils per formular o millorar el seu projecte...

Però si remarco que va funcionar és també perquè van sortir un gabadal d'aportacions, a partir d'un exercici tan senzill com aquell de la pluja d'idees -allò del post-it a la pissarra amb un parell de propostes personals-. Sigui com sigui, al diàleg final, que es va fer curt!, em va semblar que efectivament el Guillem Catà tenia un magnífic esdevenidor. Amb ESO, cicles formatius de cicle mitjà i superior, i Batxillerat. I això per la convivencialitat de gent molt diversa, en un bon ambient d’aprenentatge. Amb la llibertat d'adequar currículums; introduint o qüestionant hàbits. I incorporant la complicitat de professors, alumnes i pares.

Dissabte me'n vaig tornar a casa content perquè em va semblar que, entre tots, alguna cosa estàvem millorant al Catà. Ara mateix no ens queden sinó un grapat de grans idees, és clar, però al darrera, bategant, em sembla percebre aquesta voluntat de repensar normes i compartir responsabilitats. Convençuts de la funció transformadora de l'escola -eina de canvi social, no de perpetuació conservadora de normes i jerarquies! I actuant com a les empreses de debò: què fem, que no hauríem de continuar fent, què podríem començar a fer. I tot això, des de processos i estructures participatives. Comptant amb el compromís de les famílies o l'entorn. Però amb l'impuls d'un equip de treball ampli, molt més ampli que el d'una junta directiva. El primer pas ja ha estat diferent... Qui més s’hi apunta?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada