dissabte, 1 de desembre de 2012

Colònies sense crisi a l'institut Catà

Des de fa anys que els alumnes de l'institut Guillem Catà fan colònies. Es fan per als de primer d'ESO i al primer trimestre, per allò de cohesionar grups, conèixer-nos, passar-nos-ho bé i fins per veure millor qui és qui i com actua. Al Catà, a més a més, sempre hem tingut la sort de comptar amb el monitoratge dels alumnes d'animació sòcio-cultural. Tot plegat, una bona proposta. Però una proposta que ha fet figa: enguany només s'hi van apuntar dotze alumnes. Els dotze que tenien 50€ per passar dos dies fora de casa. I això que els símptomes ja hi eren l'any passat però, aquesta vegada, amb dotze nanos de seixanta matriculats, era ben bé per deixar-ho córrer.

I no, no ho vam deixar córrer, tot el contrari: vam decidir fer unes colònies urbanes, a Manresa. Dijous i divendres, dos dies, nit inclosa a l'institut. L'ànima de tot plegat ha tornat a ser el cicle formatiu d'animació sòcio-cultural, amb un Llorenç Planes incansable, fent de dinamitzador i profe (o és el mateix?). I és que la suma dels uns i els altres ha fet possible que les colònies esdevinguin inoblidables. Amb un fil argumental bastit a l'entorn de Manresa medieval i el rei Pere III, els nanos s'han passejat per la Sèquia i l'Agulla, pel carrer del Balç, la torre Sobrerroca i la basílica de la Seu, sempre darrera d'un enigma que calia desxifrar... i deixant el preu a 6€. Extraordinari!

I doncs, tafaner com sóc, vaig passar-hi a l'hora de sopar, després d'una sessió de foc i abans del joc de nit. Tot just sucar pa amb l'olor: l'institut no era institut sinó una casa de colònies, amb la carpa i els dormitoris a les cargoleres. La quietud del pati envoltat dels salzes i la lluna, que feia el ple. Tots els colors eren canviats, bufava un vent fred i fi, i tot prenia un sentit nou. Per això, després de fer quatre fotos, em va fer l'efecte que d'aquestes colònies en farem més, que sumarem més propostes i que, amb crisi o sense, valen molt la pena.

No és el que sembla perquè, veritablement, no cal ser fakir ni cremar-se: es tracta de posar-hi coneixement i ganes. Enganxa. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada