La llibertat, més a la vora

Quin any aquest 2012! El vaig començar disposat a veure de tot, però tot i la predisposió, confesso obertament que mai hagués pensat arribar tan lluny. Recórrer tant camí i amb tanta gent plegada. Tot just fa tres mesos d'aquella Diada que tot ho trasbalsà, i tres setmanes més d'aquelles eleccions extraordinàries. I amb una serenor inhabitual, els pactes s'enllesteixen. I les formes, les idees, la retòrica d'altres temps ens sembla del tot buida, arcaica, inútil. Rellegeixo el document que Vilaweb ja ha fet públic i penso que hem fet un primer pas, i probablement el més difícil. Creure que podíem fer-lo. I creure-ho no només els de sempre sinó creure-ho amb molts més. Hem fet el primer pas i n'han de venir molts d'altres encara. I hi haurà estones aspres, sens dubte. No serà fàcil ni planer. Però avui estic content com feia temps no ho estava, i ho diria a tothom sense embuts.

Catalunya es troba davant d’una oportunitat que només es presenta una de cada moltes generacions: l’oportunitat de construir un nou país; l’oportunitat del poble català de ser protagonista de la nostra història; l’oportunitat de posar la política al centre del debat públic; l’oportunitat de construir una societat millor basada en la justícia social i l’equitat; l’oportunitat de reafirmar el nostre compromís amb la democràcia, amb la pau i amb Europa.

Com qualsevol altra nació, Catalunya necessita disposar de l’instrument d’un Estat que li permeti desplegar amb la màxima ambició un projecte propi de país. Catalunya pot viure molt milor del que ho fa ara. Ho podria fer si disposés, d’una banda, de tots els recursos que generem els ciutadans i les empreses de Catalunya i, de l’altra, de la capacitat de decisió, del poder polític sobre tot allò que ens és propi i ens afecta.

Per aquests motius, CiU i ERC expressen el compromís que el poble català es pugui pronunciar, mitjançant una consulta, sobre la possibilitat que Catalunya pugui esdevenir un Estat en el marc europeu, per disposar, d’aquesta manera, de les eines necessàries per superar la crisi econòmica, afavorir el creixement i garantir la cohesió i el benestar de la societat catalana.

I el compromís té data: el 2014. El text no és gaire més llarg: tres fulls i una bona dosi de confiança mútua. Demà els diaris recolliran la resta que fa més dies s'endevinava treballada -política fiscal, mesures socials... De tot plegat me'n queda un pòsit d'esperança clara, i fins aquell punt de d'orgull que els anys ens donen. Semblava que no seria i té, aquest cop sembla que va de veres. El país que vam somiar, el país pel que hem lluitat, el tenim a la vora. La llibertat, sí.  I serà bo de veure perquè ha de ser bo per tothom...

La foto, de l'estiu a Castellbell i el Vilar, en una acció de l'ANC. Treballar plegats i diversos, la llavor del canvi...