El triomf comença sota l'escenari

Avui a l'institut acabem el trimestre. Però amb el record inesborrable de dos dies de "Nadal al Catà": quatre representacions amb setanta cantaires, quinze flautes i una de travessera. Dues guitarres, un baix i una bateria. Nou rapsodes i un bon grapat de solistes. Lluquet i Rovellona. Satanàs i Llucifer, i una col·lecció de dimonis i dimonietes que ja en tenen l'ànima i només els faltava samarreta vermella. O els tres arcàngels, que si cal, els papers els tripliquem!. I la Rosa Ortega amb el piano, que tot ho remou. I l'Alícia Puertas, és clar. O jo mateix, al llindar de l'afonia. I tots els professors i tutors que hi col·laboren!. Però a sota la maquinària d'aquest artefacte artístic -més de cent actuants en un escenari reduïdíssim!- literalment a sota, als camerinos de Els Carlins, també hi ha qui s'escarrassa de valent. Amb vestits i pom-poms. Posant ordre a aquell desori que entusiasma. Que barreja bosses i abrics amb samarres i sabates de taló esmolat!. Doncs bé, al davant de tots i totes hi ha un exèrcit de trenta perruqueres i maquilladores, professores incloses. Que per això els cicles formatius del Catà són formidables! Sense elles... quin "Nadal al Catà" més pàl·lid! I és que aquest triomf de la música i la literatura, de tots i cadascun dels artistes que ens hi acompanyen, comença molt abans i ho fa, precisament, sota de l'escenari....


(Els fluorescents cremen la foto, però el formigueig hi és evident. I si us mireu el fèisbuc de l'Institut Guillem Catà veueu quines fotos i quins comentaris ha fet la canalla! Molt millor que l'any passat!! Doncs això, un record inesborrable... encara que Sagarra i Folch i Torres grinyolin dins la tomba!)