Santa Llúcia, deixa'm veure el referèndum!

Avui és santa Llúcia, patrona de pobres, de modistes i de nens malalts. També patrona de cecs i protectora dels ulls. Al claustre de la Seu, devotament, encara s'hi han aplegat uns quants centenars d'espelmes sota un prec: que santa Llúcia ens conservi la vista!. I bé que ens caldrà si és que hem de veure tots els esdeveniments que pel futur es pronostiquen. Els diaris donen per fet l'acord entre Esquerra i Convergència, i les negociacions s'intueixen madures. Però l'escenari fa respecte: si el referèndum de la nostra llibertat aviat durà data, la pregunta és, amb quin aspecte hi arribarem?  I amb tot, cal una data, i tant! Aquesta ha estat la condició primera d'un possible pacte més enllà de d'altres canvis en política fiscal. Però tots els sacrificis que se'ns reclamaran els propers mesos només tindran sentit si, al capdavall, és clar el termini. Les provocacions d'un ministre com Wert no ens poden distreure perquè, de fet, cada vegada n'hi haurà més. I doncs ara mateix, ens cal prémer l'accelerador per saltar la paret i esdevenir subjectes polítics amb totes les capacitats. Llegeixo a l'article setmanal d'en Joan M. Tresserras per l'Ara, "La crisi i el patiment de tantes famílies no admeten més dilacions. Els arguments per guanyar el referèndum ja hi són i no es necessiten anys per exposar-los. Els únics condicionants temporals, doncs, només poden venir imposats pel procediment de la convocatòria. Per l'exhauriment de les vies que busquen fer coincidir la legitimitat -que ja tenim- amb la legalitat -que ens negaran".  Doncs això, les coses ja són irreversibles. I a més a més cal anar de pressa. Per tota la resta, confio a Santa Llúcia poder-ho veure amb aquests ulls meus -pobres, miops i fins cecs a vegades- que al capdavall els cucs s'han de menjar.

La foto és d'aquest vespre, a la Seu de Manresa. Venia d'una altra litúrgia, la manfiestació del MUCE contra la llei Wert i les retallades. Segona manifestació de la setmana, després de dilluns amb Som escola. Un excés, no sé si de confiança o de manifestacions...