dissabte, 31 de desembre de 2011

Acomiadar l'any i la por

Aquests dies que no he d'anar a l'institut tinc força temps. Llegeixo, escric i fins esporgo alguns arbres. I encara em queda temps per baixar fins Barcelona, vagarejar per llibreries i arribar-me fins el MNAC a veure La maleta mexicana, que són 4500 negatius d’imatges fetes durant la Guerra Civil per Robert Capa, David Seymour (Chim) i Gerda Taro, mestres del fotoperiodisme de guerra. Desapareguts durant dècades, aquests negatius van ser localitzats a Mèxic i ara es presenten al MNAC com un testimoni excepcional de la vida al front o a la reraguarda i, encara, finalment als camps de refugiats. I amb tot, allò que més em va colpir va ser la cita final que, en solitari i al darrer pany de paret, tanca el recorregut per l'exposició. És d'Albert Camus i diu "Va ser a Espanya on la meva generació va aprendre que un pot tenir raó i ser derrotat, que la força pot destruir l'ànima, i que de vegades el coratge no obté recompensa".

I penso si no és des d'aleshores que els catalans arrosseguem a sobre una immensa por, que hem après a dissimular amb discursos heroics o reiterades manifestacions multitudinàries. Un si és no és, que ens fa rics en el gest i porucs en els fets. I ara que encetem el 2012 penso si no seria l'hora de perdre la por, de ser-ne conscients i de passar als fets. I encara més quan escolto el president Mas, que en el discurs de cap d'any ens ho demana mentre la càmera ens l'aproxima a tots els telespectadors. Que no tinguem por. I em fa l'efecte per un moment que la sol·licitud presidencial també se la recepta ell mateix, com una salmòdia. La por, si, que ens tenalla com a poble i com a persones. Que ens fa pacients, que ens fa mesells, que fins ens fa sentir culpables de la crisi que vivim. Es veu que vam estirar més el braç que la màniga!. I doncs ara que s'acaba aquest 2011 que ha estat tan difícil de passar però tan extraordinari en canvis arreu del món, bé valdria la pena plantejar-se el 2012 sense por. I penso que -com en els bons propòsits- l'any vinent no tindré por. Que si volem canviar de debò les coses, hem de perdre la por. Mal que tornessim a sortir-ne derrotats, encara que el coratge tornés a quedar-se sense recompensa.

La foto és de Robert Capa, i són refugiats republicans caminant per la platja cap a un camp d’internament, a El Barcarès, Catalunya Nord, març de 1939. Una esperança desfeta... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada