dissabte, 17 de desembre de 2011

Només un assaig

Però un assaig inoblidable, amb Els Carlins només per nosaltres. Hi érem gairebé tots, i tots vol dir més de cent alumnes, desfilant per la Font dels Capellans, l'avinguda Francesc Macià, baixant pel Viladordis, pujant pels Drets, Sobrerroca i Plaça Major. Més de cent dins Els Carlins, i gairebé ningú hi havia estat mai abans, ni en aquest ni en cap teatre. I ens ha calgut mitja hora -només mitja hora- perquè els dels llums s'hi entenguessin. Perquè les maquilladores transformessin aquella trinxera en el millor dels camerinos. I a dalt, sobre l'escenari -sis metros de boca, ja es veu que anirem justos- organitzar els cantaires en tres fileres, i els flautistes, guitarres, la derbuka i el piano, l'olla i l'espai per la bateria que dijous arribarà. I els faristols, i el teló alçat després dels presentadors que avui recuperen tots els vicis, i s'encallen i s'entortolliguen, i no saben com han de mirar la immensitat d'un pati de butaques que els focus cremen. No passa res, tothom va trobant el seu lloc i cada vegada són menys els que mormolen. I abans de les 10, la Loida estripa el silenci i la foscor i diu Sagarra com mai hagués pensat dir-lo, "Ai, aire d'aquesta nit!" I segueix una altra estrofa l'Ariadna, i una altra la Laura. I vé el White Cristmas i s'aixequen tots els cantaires després de la solista, i caminant d'esquena per la platea sento com em vaig trencant una mica per dintre, i el desig de plorar a raig fet, i aleshores penso en l'escletxa sagarriana, i ja sé que ens en sortirem. Aquest matí, sí. I el 22 també. I la Rosa els fa repetir la cançó i l'Alícia els reclama més energia, i surt el Lluquet i en Rovelló, i la caldera amb un estol de dimonietes que són inesborrablement l'esca del pecat. I no ens n'adonem que són les dues del migdia. I que, com deia aquell eslògan, ja deu ser Nadal al Catà. I fins em sembla, ara que se'n van a dinar amb el rebombori habitual, que potser ja fa temps que ens convenia...

Al camerino la Pilar Marmi, professora del cicle formatiu d'Estètica, ha fet i ha fet fer una feina extraordinària, carregada de dedicació i fantasia. I professionals com són, han estat els últims de plegar abans no han deixat ben nets pastors, arcàngels i fins i tot aquests dimonis de la foto.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada