dimarts, 20 de desembre de 2011

Senyor Rajoy, sense manies!

I ja està: Mariano Rajoy va trencar ahir el seu silenci i en el seu discurs d’investidura va deixar clar quin és el projecte de la futura Espanya. Clar i castellà. Rajoy sap que ara mana, i que pot manar molt i més. Sense sucre, recepta xarop per a tothom però, per als catalans, ens en reserva una miqueta més. I és que sota el paraigua de l’austeritat i la crisi, Rajoy ha elaborat un programa de reformes que també passa per la recentralització de l’estat. Sense manies, no vol sentir parlar de pacte fiscal i, per si els nois de Convergència no ho entenen o els d’Unió se sorprenen de les formes, el nou president espanyol pensa regular el límit de dèficit i deute de totes les administracions i fins, posats a intervenir, amenaça als irresponsables en cas d'incompliment...

Reduir el dèficit espanyol, sí. Fins a 16.500 milions que de moment no diu d’on sortiran. Però amb propostes com ara aquella que fa passar els dies festius mòbils a dilluns per evitar els ponts (excepte “els de major arrelament social”: endevinen on anirà a parar el 12 d’octubre?) o bé anul·lant la "reposició" de personal del sector públic... excepte a l'exèrcit! Si més no, ningú negarà que l’home estableix prioritats.

Però més enllà d’algunes reformes –que de reformes, en calen- allà on ens toca el rebre segur és en l’operació recentralitzadora que planteja, molt especialment ara que la majoria de Comunidades autónomas són també dòcilment a mans del PP. Preparem-nos a viure una nova onada per tal d’harmonitzar a la baixa les competències estatutàries i, doncs, avui Rajoy ja ha anunciat: la llei que permetrà la privatització de les televisions autonòmiques o "garantir uns ensenyaments comuns a tot el territori nacional" que, entre d’altres, passa pel trilingüisme a Catalunya: català, castellà i anglès., en una fórmula ja assajada al País Valencià i les Illes, i que no té res d’innocent. En el punt de mira, la immersió lingüística.

Fet i fet, Rajoy reclama grans reformes i fins busca socis que l’acompanyin. Socis espanyols, s’entén. També aquí hi té paper en Rubalcaba. O el novíssim Pere Navarro, tan poc inclinat a crear un grup socialista català a Madrid. I és que com emfasitza el nou president , “no hi haurà espanyols bons i dolents. Hi haurà espanyols, tots iguals". Doncs això, que ja ens estan fent el mànec, com si la situació del nostre país no fos també prou complicada. Des d’ERC sabem que caldrà fer sacrificis, però també intuïm que no n’hi ha prou amb compatibilitzar estalvi i defensa de l’estat del benestar. Que cal augmentar ingressos des d’una fiscalitat progressiva o incrementar l’IRPF per als qui tenen les rendes més altres.

Encara més, Catalunya arrossega un problema econòmic singular que s’afegeix al de la crisi, això és, el dèficit fiscal respecte a l’estat espanyol. No pas un dèficit públic sinó un dèficit fiscal del que Rajoy no parla ni pensa parlar.

Comença una altra legislatura espanyola i els vents que bufen no són bons. Potser arriba l’hora de plantar-nos, de posar fi a l’espoli fiscal, de baixar d’aquest projecte que mai no ha estat el nostre. Ni quan ens hi ha posat sucre ni ara, que ja van sense embuts. En depenen no només el nostre benestar d’avui. També el nostre futur...

Publicat avui a ManresaInfo.cat

La il·lustració és un fragment de l'acudit que cada dia el meu germà Manel publica al diari Público. El podeu veure sencer aquí....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada