Enyor de setembre

Cada any em passa el mateix: enllesteixo l’agost amb més alegria que no el setembre. I això que aleshores s’acabaven les vacances però... setembre és el final veritable de l’estiu, la sentència sense remissió possible: trenta dies per assumir que el dia s’escurça i s'acosta l'hivern. El curs ha començat i els alumnes ja han estrenat llibres i pissarra electrònica. Les novetats s’esvaeixen en tres sessions i, per molt que ho amanim, tots acabem per entendre que la gramàtica és la gramàtica i el trobar clus, trobar clus. I avall que trona: dictats amb faltes, comentaris de text que grinyolen i la impossible gestió de la dièresi...

Tampoc el debat de política general que fins avui ha ocupat l'activitat al Parlament sembla que mudi els efectes d’aquests primers dies de tardor. Consignem que s'acosten les eleccions, el proper 20 de novembre, i que el govern esperarà pacient fins l'endemà per veure per on les enfila. Desaparegut l’entusiasme pre-electoral d’ara fa un any, el MHP adopta un rictus amarg per defensar les retallades que han d’evitar “l'espiral diabòlica” de més deute i més interessos. Com que les retallades són doloroses s’aplica una primera dissimulació grollera –que no aguanta ni els dos dies de debat- sobre un “nou impost als rics”. Si fos ric tampoc compto que m’hi amoïnés gaire perquè ja es veu que és una proposta filfa, encaminada a posar ombra sobre la liquidació final de l'impost de successions i assajar un improbable gir social...

Per això, comptat i debatut, anava a dir que el debat ha servit de poca cosa. Però no és ben bé veritat: almenys aquesta vegada el tot-i-que convergent ha resolt alguns acords que no m’atreviria a jutjar de testimonials. Progressaran després del 20N? No en dic res, no anés ara a trencar aquests primers símptomes d’efecte Junqueras, encara interpretats per un Joan Puigcercós descorbatat. Però, després d’un primer acord dimecres per impulsar la proposta de pacte fiscal entre ERC i CiU, ahir es va aprovar una resolució que estipula que sigui el Govern qui recapti i gestioni tots els impostos i que obre la porta a la celebració d’un referèndum. I amb els vots favorables de CiU., ERC i ICV-EUiA! Potser sí que encara farem alguna cosa... 

Setembre, doncs, tanca la temporada. Comença de debò el curs. Ens en quedarà alguna cosa d’aquestes proclames? I amb la pregunta me n'aniré a dormir, sense CaixaManresa ni CatalunyaCaixa –avui definitivament nacionalizada- i encara fosc em llevaré per anar al 26è congrés d’ERC a Girona. Però això ja serà demà. Octubre.