dissabte, 17 de setembre de 2011

El superdissabte d’Esquerra

Aquest dissabte tota la militància d’ERC està cridada a les urnes. Es tracta de triar Oriol Junqueras i Marta Rovira president i secretària general, però també d’escollir qui volem que sigui el cap de llista a les eleccions espanyoles del 20–N. En aquest cas no hi ha fórmula de consens i, doncs, els militants podem optar per l’actual secretari general i portaveu al Congrés, Joan Ridao, o l’historiador i escriptor Alfred Bosch.

Més enllà d’això, voldria remarcar la virtut del canvi que som a punt d’encetar. El tàndem Junqueras-Rovira pronostica una nova etapa d’ERC, sintetitzada en la voluntat de “construir confiança” amb un to de complicitat i cooperació com feia anys que no escoltava. I és una proposta absolutament necessària: l’aposta que vam fer l’any 2003 afavorint l’alternança a la Generalitat de Catalunya i constituint un govern de progrés era la més encertada però, també, la que ha tingut un cost més elevat per Esquerra. Els resultats, encara que prou airosos al Bages, a la pràctica no amaguen que avui tenim un partit esgotat i, pitjor encara, sovint desconnectat, amb episodis d'una fragmentació massa notable.

Per això el relleu de Junqueras-Rovira arriba en un bon moment. D'entrada perquè, i això vull dir-ho, compten amb la complicitat de Joan Puigcercós. Encara que pot semblar el més habitual deixeu-me dir que no ho és gaire: el gest, doncs, honora Puigcercós com a president sortint. I demostra que ell que ha estat el primer a entendre la cruïlla on som. La que ens fa triar país abans que partit. I ens porta a recuperar el triangle de sempre, fonamentat en el els valors de l'esquerra, el republicanisme i el treball per la nació plena.

Oriol Junqueras ha passat sovint pel Bages aquest estiu, també la Mata Rovira. I sense grans debats ideològics, els he sentit parlar de cooperació, de be comú o de comunitarisme. D'igualtat d’oportunitats, de transparència i de radicalitat democràtica. De la llibertat nacional dels Països Catalans. Podeu trobar la ponència política sencera del proper congrés a la web nacional, amb el país que volem: la república catalana, socialment avançada i econòmicament pròspera.

I doncs, ras curt, ERC comença a organitzar-se per a la futura transició : afrontar el fet obertament, sumar complicitats, buscar recursos, preveure els acords i desacords amb Espanya... El mirall escocès que Marta Rovira tan bé coneix encamina aquesta necessitat. Però que no podríem atendre si no és renovant l'organització, que es renovació de persones, formes i fins d'actituds. Una direcció que vol ser exigent a més a més de plural, que sap reconèixer les fortaleses dels companys. No pas la facció on s'arrenglerava...

Construïm confiança des d'un patit que es vol cooperatiu, que reconeix l'entorn i amb qui està disposat a compartir l'acció política. N'hem donat mostres sovint des del municipalisme o des de moviments com el dret a decidir. Doncs bé, a Esquerra tenim aquest somni: un país lliure i just. I segurament són pocs els partits que ho poden dir així de complet. Però, per arribar-hi, tots ens hi hem de comprometre. Cadascú des del seu lloc, a vegades amb més humilitat, a vegades amb més generositat encara. Compto que els resultats d'aquest dissabte seran un primer pas en aquesta direcció...

A tomballons, publicat avui a Regió7

(La foto és d'aquest migdia, a Manresa. Amb Mirella Cortés, de Sallent, que es disposa a votar. A la mesa, el Miquel Leon, l'Albert Mulero i la Gemma Espanyol. Cal dir que a l'hora de dinar ja havia votat més del 25% de la militància del Bages amb un ambient d'autèntica il·lusió. I diria que amb l'opció Bosch de manera abassegadora...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada