El català a l'escola, ni un pas enrere

No sé si algú es pensa que la feina de mestre és rutinària: no ho és gens o no hauria de ser-ho. Però, per si de cas, ara que el curs és a punt de tornar a començar, des del TSJC ens animen l'esperit amb una ofensiva en tota regla contra la política d'immersió lingüística. Que és contra la llengua però que, de fet, va molt més enllà: atempta a la cohesió social del país i posa en risc tota la tasca feta els darrers trenta anys. És aixi de bèstia. I ho és tant que la decisió desperta consciències: Espanya cada vegada és més hostil a la catalanitat. I tot indica que entre nosaltres, allò que un temps fou desafecte ara ja és cansament. No n'hi ha per menys:  la voluntat d'enllestir -d'involucionar- el proceso autonòmico ja no té aturador. La setmana ha estat rica en esdeveniments, i hem pres tots bona nota de la reforma de la Constitució pactada entre PSOE i PP i resolta en quatre dies! Però ara mateix trobo gravíssim que el TSJC doni cobertura a la persecució que uns pocs individuus estan realitzant contra el model lingüístic català. Una altra agressió!. El desenllaç encara pot trigar dos mesos a arribar, però ja ens podem començar a mentalitzar, els mestres els primers: la insubmissió a vegades és necessària. Si, com ha dit Muriel Casals, hi ha una topada entre la llei i la legitimitat democràtica... sabrem ser al costat que toca?. Que no es quedi en quaranta mil adhesions al fèisbuc i aquesta primera rebaixa que avui els diaris anuncien: "no ens hem explicat bé" proclama garneu el TSJC! I tant que s'expliquen bé, i per això cal anar més enllà. Perquè l'escanyament financer, cultural i polític que estem patint reclama objectius una mica més ambiciosos. Perquè això cada vegada és més difícil de "conllevar". I perquè, talment sentia el president Barrera, tenim pressa, molta pressa.

Som dilluns i me'n torno a l'institut, i aviat hi tindré dotzenes de criatures. Seré el professor de sempre i encara ho provaré de fer millor. Però pel que fa a la llengua fins puc desobeir: no faré ni un pas enrere...

(El dibuix d'Obiols aguanta el pas dels anys donant suport a l'escola catalana: sembla mentida que encara no haguem resolt el tema... L'any 1919 era l'Associació protectora de l'ensenyança catalana, avui és el Somescola: no oblideu de signar-ne el manifest!)