La litúrgia del curs que comença

Avui dilluns ha recomençat el curs escolar. Que vol dir que ha recomençat amb la canalla al davant: els mestres fa dies que trepitgem els centres a força de reunions i ja només faltava aquesta hora de la veritat. Omplir les aules amb cares conegudes i d'altres d'absolutament noves. Formalitzar un nou contracte docent amb calendari i temari, algunes normes i fins alguns consells. A l'institut Guillem Catà no ha estat diferent, i m'ha agradat retrobar a primera hora els de 3r d'ESO reconvertits en 4t. Al cap de dos mesos d'estiu tots semblen haver-se estirat i diríeu per un moment que són més madurs, una mica més adults. I ho són, és clar, però encara s'esveren i al cap d'una hora de tutoria ja saps que som exactament on ho vam deixar. I que cal continuar avançant a base d'esforç i, si pot ser, una mica d'alegria. I amb tot, avui la solemnitat de la jornada és a la plaça Major, al vespre. Com arreu del país, Manresa s'ha afegit al clam per l'ensenyament en català. I m'agrada la coincidència d'un primer dia de curs. Veure plegats pares i mares, alguns nanos i sobretot molts coneguts amb qui compartim no només el gremi sinó  la consciència per la llengua i la cultura, per la cohesió social que gràcies a la immersió lingüística aquest país ha construït. Per això, doncs, ens hem reunit, per denunciar que aquestes sentències que qüestionen el català com a llengua vehicular, a la pràctica discriminen els ciutadans, en fomenten la segregació.

Avui tots hem començat un altre curs. A dins i a fora les aules. I voldria creure que, com al Manifest, ens sentim compromesos de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

(La foto amaga la realitat: a Manresa érem molta gent a la plaça. I les aportacions diverses permeten veure ara mateix a Vilaweb que a Catalunya han estat centenars les concentracions d'aquest vespre).