dijous, 14 de juliol de 2011

ERC Manresa, un bon equip

Dijous passat, a Manresa, la secció local d'ERC va fer relleu a la seva executiva. Ara direu que aquest és un fet sabut i vist al diari, i repetit a les teles i els informatius digitals. Però a mi, que hi era, em van resultar molt interessants almenys tres aspectes que -deixeu al marge militàncies- em penso que poden ser compartits:

D'una banda, la seriositat. El relleu que encapçalava Alba Alsina es presentà a l'assembla mitjançant un programa de treball no pas formal sinó elaborat i contrastat. Conscient que ara encetem un període a l'oposició municipal. Disposada també a activar noves xarxes de proximitat. I fer-ho a manera de "Pla estratègic". L'Alba ho explica i és creïble, i traspua il·lusió i complicitat. Ha estat quatre anys al capdavant de la regidoria de Medi ambient a Manresa, i n'ha deixat un molt bon record, però ara fa un any va decidir que ja en tenia prou de "via institucional".  I com que això no vol pas dir desentendre's de fer política, doncs ja la tenim embolicada de presidenta. Perquè la política és això: projectes i persones. No ho vulgueu destriar. Ni prescindir de cap part.

En segon lloc voldria recollir el resultat de l'assemblea: un suport abolut, sense fissures. I no és pas que m'agadin els resultats "a la búlgara". Més aviat em penso que a dins de tots els partits convé una major dosi de democràcia interna. Però a ERC venim d'un període més tacticista que estratègic i sovint, aquell assemblarisme que tan bé ens defineix ha acabat per abonar actituds més torracollons que no pas altra cosa. La unitat de dijous passat la prenc com un símptoma: no cal que sigui perpètua però, ara mateix, indica un nou temps, un altre tarannà. El  recomano a qualsevol partit o associació.

I en tercer lloc, i no menys important, el paper que avui tenen les dones a ERC. Ens ha calgut vint anys per normalitzar aquelles reunions tardanes i abassegadorament masculines. La composició de les assemblees local o comarcal és ben diversa, i en puc posar tres exemples: des de l'Adriana Delgado a qui potser -potser!- acabarem veient com a presidenta del Consell Comarcal. O encara el cas de la Laura Vilagrà, l'alcaldessa de Santpedor, qui fa pocs dies ha fet pública la seva renúncia a l'escó del Parlament de Catalunya per prioritzar municipi i família.O la mateixa Alba Alsina, avui presidenta de la secció local de Manresa, que ha recuperat la militància de la quotidianeïtat: tres dones compromeses -i n'hi ha més, moltes més. Perquè de política n'hem de poder fer tots... i totes. I n'hem de poder fer des de tot arreu. Que els partits, les institucions, al capdavall són eines. I vam quedar que estaven al servei de les persones.

(A la foto, l'Alba Alsina acompanyada d'en Pere Culell a qui relleva per tal que que pugui concentrar-se al seu paper a l'Ajuntament de Manresa i -si res no es torça- a d'altres comeses d'abast nacional. La resta de l'executiva no és completa i a més a més fosquejava. Però la idea d'equip és clara. I ara que s'acosta el congrés nacional, és segur que faran bona feina. Abans i després, i tant!).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada