dilluns, 18 de juliol de 2011

18 de juliol

Avui és 18 de juliol i, com cada 18 de juliol, penso que avui fa els anys que va començar "la guerra". I avui encara més, que ja hem arribat al setanta-cinquè aniversari de la revolta militar contra la legalitat republicana. El cop, però, es va imposar després de tres anys llargs i l'exèrcit vencedor arribà a Catalunya com a exèrcit d'ocupació. I com la Colometa de La plaça del Diamant, ens vam haver de fer de suro. No perquè ho fóssim sinó per poder tirar endavant, "perquè si en comptes de ser de suro amb el cor de neu, hagués estat, com abans, de carn que quan et pessigues et fa mal, no haria pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg".  I ves si ho ha estat d'estret i llarg el tràngol que encara avui, setanta-cinc anys després,  n'anem coixos. I ens costa de fer-nos valdre, i desconfiem de la política i en el fons temem, com sempre, que no tornin a "alliberar-nos" i que tan se val que treballem i fem la farina blana. I a vegades em sembla que no ens en desfarem mai, d'aquesta xacra...

(La foto és de l'estiu del 36, i  està feta en motiu del naixement del meu pare, a coll de l'àvia, un tros d'aragonesa nascuda a Binaced. L'avi, que era municipal a Manresa i per edat es va estalviar el front, hi apareix singularment equipat en granota).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada