Un romànic per compartir (Editorial d'El Brogit del Montserrat 497)

A les acaballes d'aquest octubre, un nou Brogit del Montserrat s'ocupa de la presència del romànic a l'entorn de la muntanya amb una proposta de nou itineraris per descobrir tot de capelles, esglésies i monestirs que ens parlen d’un temps llunyà i difícil, però que avui podem repensar i gaudir des de la nostra condició de ciutadans lliures. El text, no cal dir-ho, està consensuat amb tot l'equip. 

Un romànic per compartir

Ara fa mil anys, la gran majoria dels pobladors d’aquestes terres no sabien pas llegir ni escriure. Sovint tampoc disposaven de prou menjar i, avesats a conviure amb la mort, l’atenció sanitària els hagués semblat cosa de bruixeria. Per fer-ho més aspre, l’organització del poder feudal els feia malviure sense cap mena de dret social, en la condició miserable de serfs. Amb aquest panorama, semblaria impossible de trobar algun ingredient comú entre tots ells. I malgrat tot, sabem que hi era: el fet religiós actuava com a codi moral compartit i la pràctica litúrgica els aplegava en temples que —almenys en la pau i treva dominical— oferien seguretat i repòs així com una promesa de vida eterna, tot a canvi d’acceptar com a immutable aquell ordre social. És aquí on cal situar el desenvolupament de l’art romànic d’ençà el segle X, d’unes característiques prou homogènies a bona part de l’Europa occidental i, és clar, també a Catalunya.

 

En aquell primer romànic es tractava de bastir els més diversos temples, per senzills que fossin, amb la voluntat de transmetre un missatge per als fidels, que els encaminés en la doctrina cristiana i la conformitat és clar, però també que els emocionés. El resultat són els detalls ornamentals en l’arquitectura o tota la iconografia d’episodis com la Nativitat o Crucifixió i —amb un formidable repertori de bèsties i dimonis— el mateix judici final. De tot plegat ens n’han pervingut prou testimonis i alguns els tenim ben a la vora.

 

Per això, des del Brogit us fem una proposta de nou itineraris dins l’abast territorial del Montserrat. Nou trajectes per fer a peu o en bicicleta amb tot de capelles, esglésies i monestirs que ens parlen d’un temps llunyà i difícil, però que avui tenim l’oportunitat de redescobrir i repensar en la nostra condició de ciutadans lliures. Encara més, davant d’aquelles esglesioles primitives, creadores de comunitats, és bo de recordar que els nostres progressos en drets civils i benestar comunitari reclamen una defensa permanent. I és que al cap dels segles, aquells missatges que feien virtut dels febles i ens presentaven a tots fills del mateix creador, encara avalen la imprescindible igualtat i fraternitat entre tots els éssers humans. Una dignitat universal que no pot ser negociable, si no volem veure’ns abocats a un futur tan o més incert que el de fa mil anys.