Gronxador soliu
de dalt de la serra,
silent sentinella
de nits encalmades,
quan es fa de dia
els ganing-ganangs
de cada gronxada
s’enfilen al cel
amb joia manyaga
—i ets tu que bressoles
tota la quitxalla
que hi ha arreu del món
per sobre la por,
pobresa o color.
Sigues tu també,
silent sentinella
del pas dels estels,
la nostra esperança
d’un demà millor
i eleva’ns lleugers
per sobre l’orgull
i també el nostre
egoisme. Gronxa’ns,
un altre cop, gronxa’ns
per fer-nos reviure
la joia d’infants,
feliços i lliures,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada