Gronxador soliu

Castellbell i el Vilar disposa de tot de gronxadors al seu terme que conviden a fer-hi sempre una passejada. I sempre hi ha algú o altre! Potser per això a la darrera edició d'El Brogit del Montserrat em vaig atrevir a penjar aquesta endreça que, amb una foto de Maria Vilarnau, feia el paper de cloenda al número de Sant Jordi.

Gronxador soliu

de dalt de la serra,

silent sentinella

de nits encalmades,

quan es fa de dia

els ganing-ganangs

de cada gronxada

s’enfilen al cel

amb joia manyaga

 —i ets tu que bressoles

tota la quitxalla

que hi ha arreu del món

per sobre la por,

pobresa o color.

 

Sigues tu també,

silent sentinella

del pas dels estels,

la nostra esperança

d’un demà millor

i eleva’ns lleugers

per sobre l’orgull

i també el nostre

egoisme. Gronxa’ns,

un altre cop, gronxa’ns

per fer-nos reviure

la joia d’infants,

feliços i lliures,

tothora germans.