Una entrevista a Regió7

Ahir a la tarda em va trucar Gemma Camps de Regió7. Volia fer-me quatre preguntes sobre el moment politic i, sense argumentaris oficials, em vaig proposar ser el més franc possible en una entrevista. Avui, després d'escoltar Sabrià, Junqueras o la roda de premsa del President Puigdemont a Brusel·les estic encara més convençut que el dia 21 de desembre és una cita inevitable. I que haurem de tornar a fer una altra campanya amb la màxima energia, predisposició i generositat. A Regió 7 -gràcies!- ho han tret així, al costat de les opinions del president del PDeCAT a Manresa, en Josep M. Fius. No hem perdut complicitats, i la batalla continua...

«El primer que ha d’opinar sobre quina fórmula veu més interessant és Puigdemont»

President d’ERC a Manresa. Fontdevila es fa seus els mots de l’últim discurs de Puigdemont -paciència, perseverança i perspectiva. Alhora, és del parer que el Govern destituït ha de parlar «tan clar com pugui». El republicà entén la sensació de desconcert de part de la ciutadania i demana confiança en el Govern, que creu que s’hauria de pronunciar pel que fa a les eleccions del 21-D

Divendres passat, el dia que es va declarar la independència -i que Rajoy va fer públiques les mesures del 155, el president d’ERC a Manresa, Ramon Fontdevila, que ho va viure a Barcelona, va demanar paciència. Ahir, en va tornar a demanar. Al vespre, ERC va celebrar reunió comarcal.

Entén la sensació de desconcert d’una bona part de l’independentisme?
     Puc entendre un cert desconcert d’aquella gent que esperava una solució final. Divendres es proclama la República i s’ha acabat el procés. Hi haurà una mica de ball de bastons i ja estarà. Si algú ho veia així d’immediat, segurament que ara veu un itinerari més llarg i més complicat.

Per tant, ho veu lògic?
     Sí, perquè, després de set anys de processisme, a vegades podíem tenir la sensació que seria un procés més festiu, d’omplir els carrers i que això cauria sol, i no. La creació d’un estat és complexa.

Quin consell donaria a la gent que ha tingut un cert desengany?
    No m’agrada donar consells, però, de tota manera, jo ara m’agafo a les paraules del president Puigdemont: paciència, perseverança i perspectiva.

La CUP ha demanat al Govern transparència, que parli clar. Hi està d’acord?
     El Govern ha de parlar tan clar com pugui. És evident que jo sóc militant d’Esquerra i, per tant, miro d’actuar amb la màxima complicitat, però entenc que dissabte al migdia, després de veure Puigdemont a Girona, hi ha qui digués: no ha dit què hem de fer! Sí, va dir que estiguéssim tranquils, que res de violència. Ara, és evident que demà [avui per al lector] en la compareixença a Brussel·les, ens hauria de dir alguna cosa. Si hi ha una estratègia, ha de tenir en compte tothom. No només la gent de Junts pel Sí, sinó també la de la CUP i la de les entitats sobiranistes. Si és que, finalment, entomem les eleccions del 21 de desembre, no tenim tants dies, i el primer que ha d’opinar sobre quina fórmula veu més interessant és el President del Govern.

S’ha portat prou bé aquest final de trajecte al seu entendre?
     No tinc la supèrbia d’equiparar-me al Govern del meu país perquè em sembla que ells deuen haver sentit i aguantat de tot. Tinc la plena confiança que ho ha fet tan bé com ho podia fer.

La pregunta del milió: i ara què?
     No podem participar de les estratègies més elaborades del Govern, però sí que hem de saber si ens mobilitzem de cara al 21 de desembre. És bo que el Govern ens expliqui fins allà on li sigui possible perquè no desmobilitzem tota la gent. Si ens hem de proposar o no participar en aquestes eleccions, ho hem de de saber ara i, si és per nosaltres, et vaticiono que la senyora Arrimadas no serà la presidenta de Catalunya aquest Nadal.

ERC hi anirà?
    Dins dels grups de WhatsApp hem inaugurat un debat que, fins dissabte, era impensable, perquè era donar joc a l’autonomisme. Si intuïm que pot ser la condició mediada des d’Europa, comença a haver-hi veus que assumirien fer unes eleccions. Unes de constituents, per descomptat, i que fins i tot acceptarien, per molta barrabassada que sembli, tornar a demostrar que volem això [la independència] en unes eleccions amb valor referendari. Em sembla que aquesta idea guanyarà adeptes i hauríem d’aconseguir que en guanyés. És una solució que hem de compartir. O tots hi concursem o ens hi posem tots d’esquena.

Aposten per anar plegats amb les altres forces independentistes?
     No hi veuria cap problema. Seria desitjable, però tampoc no en vull fer una condició. El que hem de mirar és, tant si hi anem com si no, que no ens fem mal. 

Avui [ahir per al lector] ERC ha partit peres amb el PSC al Consell Comarcal. Aquesta serà la tònica a partir d’ara?
    Diria que aquí, més enllà de les relacions personals, que són bones, i de la feina que s’ha fet, que és positiva, hi ha la distància entre els partits. El partit és el que és i si quedaven els últims avals d’aquest pacte, veure Iceta a la foto de diumenge, va ser...