dijous, 29 de gener de 2015

Cinquanta anys de l'AE Antoni Gaudí

Aquest dissabte l'Agrupament Escolta Antoni Gaudí, a Manresa, commemorarà la primera caminada que va fer, un últim dissabte de gener, ara fa 50 anys. Tot just una matinal fins a Juncadella. Hi aniré, és clar, ni que sigui per celebrar aquest mig segle rodó. Són cinquanta anys que han transformat absolutament els caus i la parròquia, que aleshores era una parròquia nova i jove en un barri també nou. Ha canviat també la ciutat i el país, fins un punt inimaginable el 1965. Entremig, n'hi ha que no hi són, és clar. Però n'hi ha molts que encara aguanten: resseguiu aquesta primera foto i hi descobrireu, sinó la cara, almenys el nom de molts manresans dels que s'impliquen. Sense cap noia, això sí, que la coeducació encara semblava utopia…

Jo, que no vaig anar al cau fins més endavant -sóc de 1961- hi vaig veure el meu pare com a cap d'agrupament. I després els meus germans. I les meves filles fins ara mateix. I de tot plegat me'n queda un agraïment immens per tot el que els nens i nenes -els nois i noies- del barri de la Sagrada Família hi hem après. Al cau, o al júnior, a cada esplai dels nostres pobles i ciutats hi tenim una eina extraordinària, immillorable per fer persones, per transmetre uns valors d'igualtat, de compromís, d'austeritat i tot. De llibertat. Encara més, és allà on em vaig creure que les coses es podien canviar -que havien de canviar i que érem nosaltres precisament qui havíem de canviar-les! Tan senzill com allò del "tant com puc" i, en acabat, marxar deixant les coses si pot ser "millor de com les hem trobades". 

Al cap de cinquanta anys per l'Antoni Gaudí hi han passat més de mil criatures, i després de tant temps, només li desitjo que continuï ben viu. Que trobi nous relleus compromesos a educar voluntàriament els nois i noies en aquells valors de natura, país i espiritualitat. Que és com dir ciutadans amb consciència per la comunitat i per l'entorn. Reflexius, que rumien i que també s'emocionen. Capaços d'estimar. No és pas poca cosa i, a sobre, bastit en la gratuïtat! Però no em cansaré de dir que, aquí o allà, sempre haurà estat un esforç d'aquells que valen molt la pena.


Hi ha aquesta pàgina web amb tota la informació dels actes d'aquests 50 anys.
La foto que encapçala el text és feta per Ignasi Cucurella del 31 de gener de 1965, a Joncadella. La informació l'obtinc del llibret dels 40 anys: d’esquerra a dreta, darrera, Quico Serra, Ignasi Duocastella i Joan Torres. Al rengle del mig, Pep Lladó, Jaume Puig, Julià Franch, Domènec Basullas, Jordi Oliveras, Xavier Bataller i Jordi Terra, entre d’altres. Asseguts, el primer és Enric Martí al costat de Jordi Feixó. Quina trepa!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada