Deixar a mans de la lluna el calendari de les humanes coses té aquestes sorpreses: ahir va ser dilluns de Pasqua i demà ja serà Sant Jordi. Que vol dir que encara teníem les caramelles al cap -i la mona al cos- i ara tot són corredisses amb la canalla de l'institut per muntar les parades de roses, pel recital poètic, pels premis literaris que -sortosament!- vam ajornar per aquest divendres al vespre. És com un atac concentrat de primavera, espaterrant i extenuant, viscut en quatre dies. És clar que 2015 porta una lluna més endreçada i amb el primer ple de primavera deixarà Pasqua pel 5 d'abril. Ara, però, hem barrejat bastoners i caramellaires, amb els adolescents que assagen aquest "visca l'amor!" per recitar en veu alta. Pura Pasqua Florida: el goig de la vida! Cinquanta dies més i serà Pasqua Granada. Amb el curs quasi enllestit. I, recordant Papasseit, farem cridòria i fins ens animarem a prendre la fruita de l'hort veí. Lladres de fruita, lladres d'amors…
"Saltem la tanca que el goig s'ho val,
dalt de les branques,
com els pardals".
Només per la promesa d'una altra primavera passaríem tots els hiverns del món.
(Diumenge, a Castellbell i el Vilar: Pasqua, caramelles i bastons. Tot i l'estètica de carlinada, és pur entusiasme d'abril. I desig de maig. Encara Papasseit: "Sant Joan s'acosta com un convit / les ginesteres llencen or fi").
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada