diumenge, 13 d’abril del 2014
Diumenge d'estelada a Collbaix
Diumenge d'abril. Ha fet un dia magnífic. I com ja fa uns quants anys, ens afegim a les colles que enfilen Collbaix per tal de renovar l'estelada que presideix, des del turó, tota la comarca. La pluja dels darrers dies fa uns verds esclatants aquí i allà. Arriben els més atlètics del Centre Excursionista. També els patriotes puntuals. Saludo pares que ja són avis, i fills i néts. L'ambient és festiu i es nota que fa temps que la independència és matèria de merchandàising: per tot estelades i, també, moltes samarretes heroiques de la via catalana que tot sovint passen per la rentadora. En aquest trajecte el relat compta. I aquestes samarretes, les gorres, els mocadors o fins les wambes evidencien totes les proves fins ara superades. Es reparteix coca i xocolata, i circulen alguns porrons amb mistela. Al fons, vora els pins, una taula recull signatures fetes sobre el teixit de la nova bandera. Hi esquitxem cinc euros i signem de mentre un grup d'enginyers aconsegueix descollar el màstil i despenjar les restes de la bandera de l'any passat. Fet i fet, aviat serà migdia. Hi ha un discurs breu d'un representant nacional de l'ANC. Aplaudiments. Ara, però, la nova bandera no ajusta del tot -és, no res, només alguns centímetres més gran. Hi ha l'opció de tirar pel dret és clar, però un tercer argumenta que si és poc tensada s'esfilagarsarà abans. D'una motxilla que ningú no ho diria en surt un trepant amb pila. Una baga nova, ajusta i deixa tensat el llom de l'estelada, paral·lel al màstil. Si ho hem de fer, fem-ho bé! La coral Eswèrtia entona els Segadors. I com una palanca, s'alça majestuosa l'estelada renovada. Faig fotos. Som més de tres-centes persones -i l'himne s'escampa multiplicat arreu, heroic. Però algú, en acabat, remuga si encara farem figa el proper 9N! D'altres estem més animats. Ha de ser consulta, sí o sí (sí i sí, per ser exactes). I algú altre, optimista empedreït, quan comencem a baixar cap a casa assegura: "l'any vinent ja hi tindrem els mossos". I em penso que es referia als de gala.
Etiquetes de comentaris:
Bregues i batalles,
Cap a la Independència,
Cultura popular,
Manresa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada