dimarts, 15 d’abril de 2014

14 d'abril a Sant Fruitós

Com que vaig arribar tard a l'acte d'ERC Sant Fruitós, vaig poder veure des del carrer la sala envidriada de l'espai Nexe amb un ple absolut, dels que fan goig. I és que no es tractava pas un acte més de la campanya "Votar és democràcia" sinó que tenia l'al·licient d'un Alfred Bosch, amb el record encara viu del debat a Madrid. I a més a més, ahir era 14 d'abril!

Alfred Bosch no va decebre. El vaig sentir encara recordar que no es pot qüestionar la voluntat d'un poble, i que aquesta sempre és més important que cap llei. “Tenim el dret a votar i ningú ens ho pot impedir”, i va animar als presents a no dubtar que el proper 9 de novembre votarem. I la Constitució? Ah! La Constitució que es va votar el 1978!. Per als seus defensors a ultrança, una recepta de Thomas Jefferson: la política la fem, l'hem de fer, els vius. No podem ser presoners eternament del passat. Tot el contrari, després de tres segles, “som la primera generació que tenim l'oportunitat d'assolir la plena sobirania. I no ens ho podem deixar perdre”. En el seu optimisme, Alfred Bosch fins va valorar que la independència és la millor manera de fer progressar el país però ("n'estic convençut!") que a Espanya també els anirà molt bé.

Després hi va haver la presentació de les noves JERC-Sant Fruitós, quatre pastes a peu dret, el capvespre absolutament primaveral d'aquests dies, i a poc a poc la gent vam anar desfilant fins al restaurant de Torruella de baix (el Congo!) per retrobar-nos al "Sopar de la República". Amb gent d'arreu del Bages, amb vells coneguts i amb d'altres de nouvinguts. Vaig poder seure davant de la Montse Selga, al costat de gent de Sant Salvador de Guardiola o de Castellnou del Bages. A prop dels de Castellbell i de Moià, dels de Manresa, Navarcles o Mura. I molts més, taules enllà. Gent diversa però amb una energia encomanadissa, conscients del moment històric -veritablement històric.- que hem tingut l'oportunitat de defensar i viure.  En acabat, com un presagi, la lluna era a punt de fer el ple. I vam tornar tots cap a casa entusiasmats: és evident que no ho trobarem fàcil. Però mai havíem estat tants ni tan valents -ni tan contents com ara. Ens en sortirem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada