Quan em va trucar el Xavier Domènec aquest Nadal per fer-me una entrevista "dels quatre cantons" per al dominical de Regió7 em va fer tot l'efecte que ja me l'havia fet anys abans. I es veu que no, que eren "d'altres entrevistes". Tot plegat va quedar com queden aquestes coses, un repàs amb voluntat exhaustiva que mai ho acaba de ser. De petits, a la televisió se'n deia "esta es su vida". En el meu cas, una hora i mitja de conversa concentrada en dues pàgines de diari. En Xavier Domènec, vint-i-cinc anys després, torna amb l'inevitable episodi de Tabola. El meu pas per la política, l'actualitat docent… i el qüestionari de cada diumenge. Com que no ser dir mentides, li reconec que no tinc mite eròtic particular encara que, com en Rubianes, gairebé m'agraden totes les senyores. I que he estat molt de missa, que escric amb ploma i tinc la mateixa nòvia des del 77. I tot això, i allò. No res, tot plegat. Diumenge entrant en sortirà un altre.
El retall del diari, del diumenge 12 de gener. I amb tot, una pífia al final del qüestionari: un lema per a la meva vida? No sé perquè, van repetir la darrera resposta. Posats a ser kumbaiàs, el lema és "Estima, i tot canviarà".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada