dissabte, 4 de gener de 2014

Qui no coneix Ramon Cabra?

Les festes de Nadal són a punt d'acabar amb aquest imminent dilluns de Reis. S'acaba també un altre any de Pastorets a la sala "Els Carlins" i, per això, aquest mes de gener a la revista "El Pou de la gallina" hi presento en Ramon Cabra: més de trenta anys a la tramoia del teatre i encara és hora que se'ls miri sencers! Perquè en Ramon és home de bambolines, el de manteniment, la mà invisible que va greixant la màquina… Mai ha parat quiet. "Qui no coneix en Ramon Cabra?". El dibuix, extraordinari com sempre, és de Maria Picassó.


Ramon Cabra,
una vida apriant nyaps  

Ara direu que no sabeu qui és, aquest Ramon Cabra. Però si us dic “el Ramon dels Carlins” de seguida se us farà present. Fill d’Olvan i amb una mata de pèl blanc per barret, el Ramon va entrar ganàs a la brigada municipal de manteniment l’any 1981, aleshores dels nous ajuntaments democràtics. Ell hi va encaixar de seguida, perquè ja era d’aquells homes que sap fer de tot, i això l’avalava. Compteu, de primer van ser disset anys fent ballar la cistella del camió pluma. I en acabat, encara en va estar gairebé deu més a Bufalvent, al taller de manteniment, ordenant i endreçant, deixant i tenint les coses sempre a punt. Però si no vau coincidir mai en una obra municipal, si no el vau veure mai al peu d’un fanal o resseguint jardins públics, l’heu de conèixer segur perquè és l’home dels Pastorets als Carlins. I és que a la vida tot es trena sol –i a vegades s’embolica. El Ramon a la brigada hi va conèixer l’Eugeni, aleshores també cap de tramoia dels Carlins. I ja hi vam ser! De primer amb el grup de l’Espantall i després al teatre de “els Carlins”, tot plegat sumen almenys 32 anys de Pastorets!. Al principi amb l’Eugeni, és clar, i amb en Riera i en Pararols... però a ell encara avui li trobaríeu, als Carlins. Perquè hi fa de tot, des d’escombrar i endreçar, fins les tasques de manteniment. Tot ho sap apriar! I és clar que no està sol, que per parar el cop de cent quilos de dimoni un vespre de pastorets han de ser sis al fons de la trapa! A l’altre extrem, té moments d’especialista pur. Posem per cas la Mare de Déu: ell tot sol la fa pujar –ell i un motoret de molta artesania i mirament!. El cas és que per Nadal són colla, sí, però el curs de l’any se’l fa prou sol, i no hi plany l’estona. “Es cuida del teatre, ves” us dirà la dona, amb el punt de comprensió que els anys i la paciència donen, talment abans van tenir la dona de l’Eugeni pels Carlins i el Conservatori, o la del Vicenç pel Loiola. Perquè és ben clar que si t’agrada... no ho pots deixar. I això que el Ramon, per ser a cada moment clau dels pastorets, resulta que no els ha vistos mai sencers. I per molts assajos que s’ha empassat, no pensa pas fer-los!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada