La màgia de la Mediterrània, encara

Si més no, el temps haurà estat immillorable en aquesta setzena Fira Mediterrània. El programa en format diari fa efecte, a pes, ni que es fonamenti en un pressupost encara més prim que els anteriors. I tot i que em va saber greu perdre'm les jornades professionals parlant del retorn social de la cultura o de la seva comunicació, avui ja és divendres vespre i tot els mestres fem festa. Baixo a ciutat i faig el badoc a la plaça Major -Thomas Chaussebourg fa coreografies amb un cavall negre. Amb els Rara Woulib desfilem per Sant Miquel. Sant Domènec. Enfilem les parades del Passseig -hi retrobo en Frechina i en Solsona, a la parada de Caramella. Jordi Novell a la d'Enderrock. Moltes cares conegudes abans no trobi les cèlebres coques de Perafita i els embotits de rigor. Amb M. arribem fins el Kursaal i fem tard per escoltar la tenora d'en Jordi Molina però en Quim Rutllan -Amunt produccions!- ens allarga dues invitacions per anar al Sielu, puntuals aquest cop, a les 12 -duet de tenora i acordió: PerePau Ximenis i Jordi Molina, amb el quartet insòlit que presentaran "A la sirga", un cedé sortit de premsa... Com que encara falta estona, ens acostem a sopar al Vermell -menú de fira, 20 euros. Només entrar ensopeguem amb els veronesos de Tocatì -el Paolo, Letizia i la companyia. L'arròs amb botifarra i camagrocs és excel·lent, i el vi del Montsant baixa d'allò més bé. Anem sobrats de temps i demano un altre petricó de negre. En acabat, a la plaça Gispert coincideixo amb en Lluís Puig i ens saludem cordials. Ha passat un altre any. Hi ha molta crisi. Si més no, el temps és immillorable. Tot això rera l'espatlla sorruda d'un estàtic Francesc Melià. Les dotze. Al Sielu no omplim, però fa goig. En un lateral ens saludem amb en Pep Huguet. En PerePau i en Jordi Molina fan un concert vibrant, extraordinari, amb un quartet de corda que escombra apluadiments. Després, amb M., enfilem el camí del barri. El petricó de negre ja és a les cames i tot sembla més costerut. Demà faré cafè amb els de Tocatì, sempre pendents d'un o altre projecte internacional. També voldria veure la Jordina Biosca, o bé trucar al Jordi Bertran per fer un cafè... Abans de colgar-me, un pensament per en Carles Valero -com trobo a faltar tot el seu aparell de tafaneria!- I un altre per la Tere Almar: la directora artística que em sembla que millor va saber entendre la fira. I que, més que complir un encàrrec, va saber embruixar-la. M'adormo pensant això. Que, sense màgia, els projectes, les coses, no tenen ni la meitat de gràcia. Perden sentit i fins la utilitat. A la Mediterània o -sóc on sóc- a l'institut Guillem Catà, tant se val. I és estrictament això el què ara mateix enyoro. Màgia! -però com que sóc tossut de mena, allà on sigui continuaré buscant-la.

La foto és al Sielu: en PerePau a primer terme amb el diatònic i, després, amb la tenora, en Jordi Molina. Fantàstic!