Tanca el bar Xivit

Ho vaig llegir ahir a Regió7 i tot just va merèixer un breu: "El veterà bar Xivit, a la carretera del Pont de Vilomara de Manresa, va tancar portes dissabte després de set dècades d'activitat. La jubilació dels actuals propietaris, i el descens en l'activitat registrada els últims mesos, han precipitat el punt final d'aquest establiment, molt popular entre els veïns del barri". Tanca el bar Xivit, ja està. I em fa una salt l'ànima, de veure com van tancant coses que m'han acompanyat tota la vida. Coses properes, del veïnat, a tocar de casa. El món ha canviat molt i molt en setanta anys, però a la cantonada de la carretera del Pont de Vilomara amb Roger de Flor hi havia el Bar Xivit. Allà on abans de la guerra hi havia l'era —l'era del Xivit: el meu avi hi descarregava bales de palla. I bé, els Xivit van posar taverna i no sé els traspassos que hi van haver. Però el cert és que els darrers quaranta-cinc anys l'establiment no havia canviat! Sempre hi trobàveu en Francesc Ferrer i, molt especialment, la seva dona, la Marina, aguantant barra i tabarra de molts veïns amb mancances emocionals diverses.

Tanca el bar Xivit i a Manresa se'n va un tros d'història del barri de la Sagrada Família —com se n'anà un altre quan van tancar "La Vinya" d'en Francesc Potrony! I hi passo, faig quatre fotos amb el mòbil i torno a casa recordant el trajectes infantils a cal Rojas, ca la Narcisa, les Novedades, ca l'Adela, ca la Laura pastissera, cal Ramon carnisser, l'estanc Prat i la fàbrica de gel —en acabat el forn de la Mari. I ja venia cal Xivit. Podies travessar el carrer, amb cal Claret —comestibles i també un temps peixateria!— i només un tros amunt, hi havia les darrers establiments: cal patatero, el fuster Vall, cal Pravi i el bar la Culla. Fi de la civilització. Camps. Les cases de la Micsa i el Sanatori de Sant Joan de Déu amb Montserrat de fons. I una calor horrorosa a l'estiu. I tot el fred de l'hivern, quan esperàvem el bus de l'escola Rial, i algú tenia la pesseta per comprar una bossa de pipes a cal Xivit, pipes salades, boníssimes, de cal Magriñà. "Me'n passes?" i la bossa s'acabava de pressa mentre escopíem clofolles i rèiem. Tot això davant de cal Xivit, davant "el parque de les viviendes" I té, avui ja no hi és. Ho consigno a la llista d'absències. I em sento una mica més gran.