dissabte, 10 de novembre del 2012

Joan Tardà fa campanya a Manresa

No sóc capaç de recordar quantes vegades la Fira Mediterrània de Manresa ha coincidit amb una convocatòria electoral, però han estat moltes i repetides, moltes més que no pas ens ha plogut. Potser per això sempre m'ha agradat la presència de primeres espases en campanya, passejant per la ciutat. I si a sobre dieun alguna cosa interessant -no és fàcil competir amb tants professionals de l'espectacle!- encara millor. Per exemple, avui mateix, en Tardà. El diputat d'ERC al Congrés de Madrid, Joan Tardà, ha estat avui dissabte a Manresa, passejant enmig de la Fira Mediterrània. Gairebé dues hores per recórrer el breu trajecte de Sant Domènec fins el teatre Kursaal i parlar amb tothom qui se li ha volgut apropar. En acabat, Tardà ha anat fins a Santa Maria de l'Estany i haurà acabat el dia en un acte a Moià, sempre acompanyat del candidat d'ERC al Bages, Dionís Guiteras, i del president comarcal, en Lluís Oliveras.

El cas és que a Manresa, Joan Tardà ha valorat l'esforç de la Fira i l'èxit del seu resultat que ja fa anys que coneix: "val la pena preservar aquestes mostres malgrat l'entorn de precarietat que estem vivint". Encara més, Tardà no ha estalviat el seu discurs socialment més compromès, quan ha afirmat que cal treballar començant sempre per la defensa dels més dèbils. Pot semblar d'una terrible ingenuïtat, però d'en Tardà t'ho creus, te'l creus. I és un goig avançar al seu costat. Acompanyat per tots els membres del grup municipal d'ERC Manresa i de l'executiva comarcal, també d'en Pep Huguet, en Joan Tardà no ha parat ni un instant de parlar amb aquells qui se li acostaven. Hores d'ara deu ser la cara més coneguda d'ERC: si en va fer de feina al Polònia!! Perquè aquell "algú ho havia de dir" va ser sempre un clam carregat de franquesa i sentit comú. Per això amb en Tardà hom recupera l'autèntica comoditat d'un projecte que es vol nacionalment compromès i genuïnament d'esquerres. Com ara en una conversa informal amb el president de Càritas Manresa, Jaume Espinalt: aleshores el diputat no només valora l'esforç de les entitats del tercer sector -opció fàcil- sinó que manifesta el compromís d'ERC, el que ens ha dut a incorporar les 25 propostes de la taula del tercer sector al pograma d'ERC. "Que no es redueix a la creació d'un estat nou, sinó, sobretot, d'un nou estat per tothom. Un estat que ha de ser sense pobres". No sé com de bé ens en sortirem el proper 25N, ni si CiU tindrà majoria absoluta, ni quin grau d'esfondrament contemplarem de can PSC. Tot això ho sabrem més endavant. Però estic orgullós d'aquests diputats que treballen, vindiquen i es comporten com a veritables representants de les esquerres del país. Com Oriol Junqueras, que ahir proposava a Sabadell la creació d'un impost sobre les transaccions financeres, un impost sobre els dipòsits bancaris, un impost de patrimoni i, també, recuperar l'impost de successions per a les rendes més altes. Junqueras, Tardà, ERC. Compromesos en un projecte que ens vol nacionalment lliures, que ens vol compromesos en un projecte de justícia social. Un país nou, sí, i per a tothom. Ens esperen dies de glòria!

La foto l'he fet a Sant Domènec. No hi som pas tots! Però hi apareix en Pere Culell, amb pantalons blancs a punt d'incorporar-se a la colla castellera dels Tirallongues, de Manresa. I a la banda esquerra, inefable i belluguet, en Carles Valero. Ell sol ja donaria per tot un altre apunt! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada