dijous, 29 de novembre de 2012

25N, quatre apunts des del Bages

Diumenge passat va ser un gran diumenge. La convocatòria electoral ha aportat una imatge clara i també complexa de la realitat política catalana. Amb una elevada participació. Amb la victòria més clara del sobiranisme, entès com un  projecte que només pot ser col·lectiu. Comiat a la majoria absoluta que CiU anhelava. Felicitats a la CUP i a IC-V, naturalment. I una gran responsabilitat per a ERC que, amb tota la humilitat, rep l'encàrrec que esperava: garantir el trànsit de l’autonomisme cap a la independència.

A Manresa i al Bages els resultats d’ERC han estat més que notables: els 7.439 vots comarcals de fa dos anys ara mateix en són 16.709. I a Manresa, també hem més que doblat, creixent des dels 2.607 (8,1%) fins els 6.023 (16,7%). Segona força indiscutible i un diputat valuosíssim: l’alcalde de Moià,  Dionís Guiteras. A la foto em va quedar amb els braços oberts, pletòric, a la celebració que vam fer al D’Arrel, seguint els darrers resultats en directe.

I amb tot, des d’aquella mateixa nit, la pressió ha començat a notar-se. Camàlics de la historia, ERC torna a ser al centre del debat, i s’espera de nosaltres tot el suport, la més gran  generositat, gairebé una ablació…  Potser per això m’he estalviat d’escriure, i he preferit esperar. Alguna piulada al túiter, les fotos al fèisbuc. Poc més que no fos participar de les reunions de rigor i seguir amb atenció cada declaració que ha fet Oriol Junqueras. Perquè el president d’ERC no s’aparta del guió i, pedagògicament, es fa entendre per tothom. No hi ha ni claus ni paquets, ni encara menys pressa per ser al Govern com ens reclama CiU. Tot just assegurar el full de ruta cap a la independència i la defensa de l'estat del Benestar.

Ara bé, celebro que avui, després d’aquest dinar amb Artur Mas, Oriol Junqueras faci públic que tot i no entrar al Govern, ens oferim a pactar la seva investidura, el pressupost i la projecció internacional de Catalunya. Tot això i, és clar, la convocatòria del referèndum. ERC, doncs, vol garantir la governabilitat a Catalunya la pròxima legislatura. Les condicions en són dues: convocar la consulta sobre la independència i incorporar canvis en política fiscal, com fa temps que reclamem, amb mesures com la retirada de l'euro per recepta, la recuperació de l'impost de successions en el tram de les rendes més altes o gravant les transaccions financeres com ja fan avui onze estats de la UE.

I al capdavall, el neguit evident del senyor Duran, se'm presenta com un aval a la nostra posició, lleial i constructiva. Però que ara mateix es queda a l’oposició, primera força de l’oposició!, tal i com han dictaminat els ciutadans a les urnes. I encara una reflexió d’aquelles de túiter: avui que recordo els dos anys exactes del 28N, quan ERC era encara al govern per pur “poltronerisme”. Què ho fa que ara ens hi reclamin apel·lant al compromís? Ho vam aprendre de l’avi Pujol: ara mateix “no toca” 

Avui mateix Jodi Torra penja al bloc d'ERC Manresa les paraules d'Oriol Junqueras, aquí. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada