dimecres, 30 de novembre de 2011

Tota la barra de deu dies

D'ençà el diumenge electoral que no he escrit ni una paraula. Podria argumentar una certa necessitat de perspectiva, una voluntat analítica més acurada. I no, només puc parlar de mandra, molta mandra i també d'un cert desassossec, que deia aquell poeta. I això? És cert que ERC ha retingut tres diputats i fins que els resultats més a la vora ens acompanyen -l'apunt domèstic: a Castellbell i el Vilar, un 15% més: xampany!. Però no ens enganyem: el paisatge després d'aquesta batalla és decebedor i em temo que això tot just comença, que ens en plouran per totes bandes i que el país fugint del foc s'ha abocat a les brases. Brases convergents, entesos. Però brases. Encara Rajoy no ha badat boca que el MHP, confonent el bon resultat de CiU amb un plebiscit de la seva política de tisorada, ja s'ha afanyat a receptar una nova tanda de xarop i dieta rigorosa. En les nòmines de la funció pública, en els preus de l'aigua, l'energia i les taxes. En els serveis sanitaris que es veuen retallats, reduïts i envoltats de conjectures que per res els afavoreixen -però al conseller Boi Ruiz li agrada tant donar idees! I enmig de tot el sarau, la voluntat de retallar els recursos de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals i del número de canals de TV3. Increïble. Aquesta no me l'esperava, de debò. Imprescindible la lectura d'en Joan Manuel Tresserras el dilluns a l'Ara, "la Corporació, filla d'una política il·lusionada i compromesa de construcció nacional, no pot ser objecte, ara, d'un tractament d'inspiració estrictament comptable". D'inspiració comptable però amb un fonament polític molt i molt decebedor: Convergència i Unió posada al servei d'un PP rampant. Aplicant el programa popular sense miraments en nom de la crisi. Brandant el pacte fiscal però jugant a favor dels de sempre. I doncs ja ho deia en Duran: amb el cap, i el cor...  i la cartera. Que vol dir repartint entre els amics -la rifa de de la Vanguàrdia: acaben de rebre 2 milions d'euros. L'Homs que ens avisa, "és legal". I tant que deu ser-ho. Tant com que és una vergonya. I trobo a faltar aquelles veus crítiques -aquelles que fins fa un any tot els semblava poc i mal engiponat- que diguin alguna cosa... Per tota la resta, paciència. Tincs més feina que mai a corregir i, si tot va bé, aquest 22 de desembre estrenarem un espectacle amb la canalla de l'Institut Guillem Catà que farà tronar i ploure. "Nadal al Catà" es diu la cosa, barrejant versos de Sagarra amb trossos del Pastorets d'en Folch i Torres. Almenys riurem! Paciència, doncs. I austeritat, i pedagogia, i tota la disponibilitat que diu que els patriotes ara i sempre hem de tenir. Tot això i més, segur: no em cansaré de lluitar. Però no em direu que, tot plegat, no sembla mentida. Han passat deu dies des del 20N. I no recordo d'haver vist mai tanta barra plegada.

20N, la secció local d'ERC Manresa segueix l'escrutini per TV3. La foto la vaig fer tard, tranquil·lament, quan ja se sabia que ERC molt probablement retindria el diputat per Girona. O diputada, per ser exactes, la Teresa Jordà, que ens va anar de ben poques dotzenes de vots...  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada