Ho vaig escriure ahir, pessimista: "La campanya, com un tràmit, s'enfonsa als bassals. I tot plegat m'entristeix perquè enmig del marasme no percebo l'empenta que a tots plegats ens convindria...". Per això m'he sorprès avui tot llegint Vicent Partal a Vilaweb, que també descriu aquesta campanya com la més tediosa que es recorda. "Ho és. Però no ho és perquè sí. Entre més coses, ho és perquè, al Partit Popular, ja li convé una campanya poc animada, que li permeta de passar-hi de puntetes, a l'espera d'un resultat aclaparador diumenge". Entesos. Però també perquè aquestes eleccions, més que guanyar-les el PP, les va perdre el PSOE fa mesos, cada vegada més confosos entre ells... I amb tot, unes eleccions que són molt importants per a les "altres" opcions. Potser minoritàries, però més vives que mai. Com ara Esquerra Republicana: heu vist les seves propostes? Nou punts, que ni a decàleg arriba.
1 - La independència fiscal, el nostre concert econòmic: no podem seguir perdent el 10% de la riquesa cada any.
2 - Prioritzarem infraestructures que creïn llocs de treball i ens obrin al món, com el corredor mediterrani, i no les que van de Madrid a enlloc.
3 - L’estat de benestar. En salut, gastem 300 euros menys per persona i any que la mitjana estatal. Prou de retallar-la!. Amb els nostres impostos tindrem una educació d’èxit per a tothom, totes les pensions de jubilació per damunt del salari mínim i habitatge pel jovent.
4 - Reduirem les cotitzacions de les petites i mitjanes empreses que contractin persones aturades. 5 anys sense impostos per a les persones joves i en atur que es facin autònomes. I apujar els impostos a les grans fortunes.
5 - Els bancs al servei de les persones i de les empreses: qui torni l’habitatge, no ha de pagar hipoteca.
6 - Promoure referèndums vinculants i apropar així la política a la ciutadania.
7 - Eliminar ministeris inútils, Senat i diputacions amb una gestió austera dels recursos públics.
8 - Retallar la despesa militar com ja han fet, per exemple, a Alemanya en un 40%.
9 - El català, eina de cohesió social. Vetllarem per la immersió lingüística i la consideració del català com a la llengua vehicular de l’ensenyament.
Tot això sí, i encara més: cada papereta és un altre pas cap a la República catalana. Cada vot a ERC només s'entendrà així. Ens podríem permetre el luxe de quedar-nos a casa? Diumenge cal anar a votar, per tediosa que hagi estat la campanya. I votar en clau nacional i d'esquerres. En positiu. Bosch i , al Senat, Broggi. L'endemà Rajoy ja serà a La Moncloa. Deixem per dilluns, doncs, "començar a imaginar com ens hi afrontarem..."
I com que no pot pas quedar tot per dilluns, avui he acabat el dia fent una bustiada del butlletí d'ERC per Castellbell i el Vilar, porta a porta, amb l'Albert Mulero i en Ramon Rovira. Menys de dues horetes per uns papers -"el Sereno número 4"- que demanen el vot d'aquest diumenge per ERC, però que també expliquen, amb detall, les reflexions sobre el futur institut de secundària o la valoració dels primers mesos del nou consistori...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada