dijous, 10 de novembre de 2011

El 20, voteu Esquerra Republicana!

Aquest vespre hem fet a Manresa el principal acte de campanya per part d'ERC al Bages. Als Carlins, a quarts de nou del vespre. I reconec que hi anava una mica esporuguit: ni em feia peça l'espai ni aquests dies m'arribaven comentaris de la convocatòria, com si fos una cosa només per a iniciats, per als convençuts de sempre. Doncs bé, no em sap greu admetre que només eren temors i que la trobada ha funcionat, i ha funcionat molt bé. L'espai, és clar, era d'una indissimulable austeritat. Però a poc a poc i des de les vuit ha anat venint gent. De Manresa i d'arreu del Bages. La majoria d'ERC o de Reagrupament, és clar, però també molts d'altres que feia dies que no coincidíem...

I ha valgut la pena, també pels continguts. Perquè aquesta "República del sí" que anuncia el nostre eslògan podia pla quedar-se en un altre reclam idealista, carregat d'esperances però sense concreció. Un producte tan feliç com innocu. I no ha estat així de cap de les maneres: el projecte republicà que avui branda ERC és descaradament la millor recepta pel país. I no funciona en clau sentimental sinó, sobretot, per l'interès que desperta, que està despertant. Per això m'ha agradat escoltar els discursos dels candidats del Bages -l'Eloi  Hernandez, la Carme Bertral- i encara els de Rut Carandell, reclamant la política com la millor eina per canviar les coses, i incitant a qui l'escoltés a triar entre "la comunitat autònoma del res canviarà o la República on tot és possible". I ja no hem parat.

Avui Alfred Bosch ha trenat un molt bon discurs, combinant el dèficit fiscal amb l'atur i la crisi. I posant el nostre projecte al servei del país i de tots els nostres conciutadans. Per generar feina, per avançar en la justícia social. "Serem útils perquè tenim un somni. No per col·laborar amb l'estat". I perquè a Madrid no hi anirem a negociar sinó a fer una oposició intel·ligent, ferma, decidida i clara. "Perquè el país el construïm aquí però el defensem allà". I sigui quin sigui el resultat, "val molt més un escó independentista que vint-i-cinc escons invisibles". O bé 10 d'interessats...

I finalment Oriol Junqueras. Un discurs diferent, serè, vivificador. Junqueras captiva l'auditori i té la virtut d'encomanar una complicitat generosa, sense gaire giragonses. Per això remarca que el resultat del 20N serà important, però que "encara ho és més aquesta il·lusió, l'entusiasme i l'orgull dels que ens hem aplegat per construir el futur del país".  Avui, sense renúncies, Oriol Junqueras ha recuperat tota la bona tasca d'ERC al darrer govern de la Generalitat, i encara una part de l'herència Pujol i la de Pasqual Maragall.  Més enllà, Junqueras ha ofert ERC "per donar la mà" a CiU "Estem disposats a acompanyar en el concert econòmic. Però si no accepten la nostra mà no tindran cap excusa per explicar que han preferit pactar amb el PP". Acte seguit no s'ha estat de denunciar un acord entre CiU i PP per desmuntar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o la projecció exterior de Catalunya amb el tancament de les representacions de la Generalitat a Brussel·les, París, Berlín o Standford. Estopa a raig per en Duran i Lleida i aquells que han fet de Madrid una agència per a la defensa no pas dels ciutadans sinó de lobbyes amics... Perquè ERC no callarà mentre es retallen alguns dels pilars de l'estat del benestar. A manera d'exemple, "mentre la senyora Chacón gasta a l'exèrcit 44 vegades el nostre dèficit sanitari".

No sabria què més explicar. Els Carlins vibraven d'entusiasme i Junqueras ha acabat anunciant que tot just "hem infantat un nou projecte". L'eina que el país necessita per tota la confiança que el proper diumenge 20 de novembre ens dipositin. Me n'he tornat a casa convençut que anem bé, que aquest cop l'encertem. I que el trajecte serà llarg, sí. Però fecund. I amb bons companys per fer-lo...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada